L’ESCUMA DE LES LLETRES

Pius XII i Ödön von Horváth

La Segona Guerra Mundial és un pou que mai no s’eixuga, sempre hi ha noves revelacions o, com és el cas dels llibres que comentaré, hi ha velles edicions que retornen. Almenys a Europa és un trauma amb el qual es pot conviure però difícil de superar. Sempre hi serà. I pràcticament hi ha un aniversari a commemorar cada any sobre algun fet concret, de manera que sempre s’hi torna. Enguany, al setembre s’escaura el 80è aniversari del seu començament. I així anar fent. Tenim dues novetats interessantíssimes relacionades amb la Segona Guerra Mundial. La primera és una reedició de l’editorial Península (traducció castellana d’Esteban Riambau Saurí) d’un dels llibres clau per entendre el paper de l’església i, en particular, del papa Pius XII en el conflicte. Es tracta de Pío XII y el tercer Reich. El seu autor és el txec Saul Friedländer (Praga, 1932) especialista en la persecució jueva per part del nazisme i premi Pulitzer de 2008 amb Los años del exterminio. Aquest assaig va publicar-se el 1964 i des d’aleshores no ha deixat de ser una referència. És un llibre amb molta informació tècnica, reprodueix molts informes, cartes, notes, etc. Tot per demostrar (o confirmar) que Pius XII era germanòfil, que la política vaticana va fer els ulls grossos durant el conflicte davant l’Holocaust i que només al final (encara que fos pràcticament a nivell personal i mai a nivell governatiu o administratiu) va sovintejar més la solidaritat amb els perseguits (que incloïen jueus, però també milers de capellans catòlics polonesos, per exemple). El llibre vol donar informació, no vol floritures. Desitja que el lector, davant l’allau de documents, es faci idea clara del que va passar. Molt interessant.

Sense Déu

L’altra novetat a destacar és Joventut sense Déu (traducció d’Anna Soler Horta, Fonoll, 2018) d’Ödön von Horvátz (1901-1938), un intel·lectual austríac d’origen hongarès que va fugir de Hitler per salvar la vida i va acabar morint perquè li va caure un arbre al damunt, a París, el 1938. És una novel·la de 1937, una mica esgarrifosa per la senzillesa amb què descriu l’arribada del nazisme i el creixement d’aquesta generació sense Déu, o més aviat, que va substituir un déu per un altre. Tot vist amb els ulls d’un jove professor que arriba a témer els alumnes, que ja tenen dins seu la llavor del mal.