Ara s’acosta la temporada estival i, com ja passa des de fa uns anys, s’intenta fer un esforç des del sector editorial per incentivar les compres de cara a l’estiu. No se n’acaben de sortir. En el fons, el problema és el mateix: caldria que hi hagués vendes regulars mínimes durant l’any, normals, com passa en molts països. De manera que els esdeveniments estacionaris -estiu, Nadal, Sant Jordi- serien com una cirereta que culmina i dona esplendor a la normalitat. És el que passa, per exemple, a Islàndia, on hi ha el costum de regalar llibres per Cap d’Any. És una tradició recent, però tan potent com la de menjar raïm aquí a mitjanit. La diferència és que no deixen de comprar llibres la resta de l’any. Aquí, no. Fa uns quants dies, els rectors de la Feria del Libro de Madrid traspuaven alegria, una alegria una mica babaua, sentimentaloide, de riure fluix. Molt semblant, d’altra banda, a la que ens agafa per casa nostra després d’un bon Sant Jordi o una bona Setmana del Llibre en Català. Si recordem el cas de Madrid és perquè és el més recent i una mostra més de la tensió psicològica brutal que pateixen les editorials i sobretot els llibreters davant d’una professió tan polaritzada: Sant Jordi a Catalunya, la Feria a Madrid i després, una mica, Nadal a totes dues bandes. Resulta que enguany, amb bon temps, les vendes han pujat força. Per molts anys, no els volem gens de mal. I les manifestacions d’alegria han estat, com hem dit, fins i tot exagerades, de quan t’agafa un mig plor… d’alegria. Una reacció només fruit, com dèiem, de dies i dies de tensió previs.
Compra calenta
El senyor Manuel Gil, director de la Feria del Libro de Madrid, fins i tot havia tingut en compte que enguany, com que la fira començava el 31 de maig, arribarien visitants amb la nòmina calenteta a la butxaca. No em diguin que això és normal, igual que no és normal el que passa per Sant Jordi. Són anys d’experiència, de clamar als déus perquè, sobretot, no plogui i, en segon lloc, si no plou, que faci bon dia. I en tercer, que faci bon dia, però no gaire calor. I en quart… Saben que sovint el llibre no comprat per la diada ja no es compra. I a esperar l’any vinent. Ara ve l’estiu, tota cuca viu… i llegeix. Arriba la paga doble. No es descuidin d’esgarrapar-ne un raconet per comprar un llibre.
