Alguns correctors de català són màquines d’interioritzar receptes que, en el pitjor dels casos, assimilen sense gaire reflexió -amb la fe dels catecúmens- i apliquen amb poca sensibilitat -sense patir gaire si el text corregit s’entén pitjor i desconcerta més que l’original-. Acostumats a fer correccions que no responen a la seva intuïció, han deixat de qüestionar o flexibilitzar la norma partint de la intuïció.

Algunes d’aquestes receptes les trobem formulades en les succintes fitxes de l’Optimot. És el cas de la fitxa 1731/3, que ens diu: “Les expressions donar menjar, donar beure i donar mamar es construeixen sense la preposició de ”. No ens diu, però és fàcil deduir-ho, que si sovint s’escriuen i diuen amb de és per la influència del castellà dar de comer, dar de beber i dar de mamar. L’obra de misericòrdia “ Dar de comer al hambriento ” seria en català “Donar menjar a qui té gana”.

El cert és, però, que mentre que donar menjar o donar beure són formes que passen bé, donar mamar fa de mal empassar. Per què? Perquè, tal com especifica el Diccionari d’ús dels verbs catalans (DUVC) de Ginebra i Montserrat, quan donar vol dir “administrar o fer prendre” funciona amb l’estructura donar [una cosa] (a algú), i aquesta cosa només podria ser mamar si mamar pogués ser -com menjar i beure - un nom. Però així com pot haver-hi molt menjar i molt beure, no hi pot haver molt mamar. I, tanmateix, un dels exemples del DUVC és “És l’hora de donar mamar”.

El GDLC és tan conscient d’aquest problema que -seguint en això el DCVB- entra donar mamar com una expressió o gir idiomàtic. No és una expressió que jo us recomani però almenys trenca la falsa simetria amb donar menjar o donar beure. El que us recomano és que, si no goseu utilitzar l’avui no normatiu donar de mamar -recollit al Diccionari descriptiu de la llengua catalana (DDLC) a partir dels múltiples exemples del Corpus textual informatitzat de l’IEC (CTILC)-, digueu alletar o donar el pit.