L’evidència del canvi climàtic al planeta Terra ha generat una alarma raonable. Però, com que el capitalisme és un sistema que no coneix cap moral semblant a les que propugnen les religions o les filosofies, és més que possible que la Terra es converteixi, en cosa 200 anys, en un lloc inhòspit de debò. Com que això és un període de temps relativament extens, és lògic, encara que no sigui racional, que els amos de la Terra no es preocupin seriosament per aquesta qüestió. Les accions de Greta Thunberg i tots els moviments que ha generat són vistos, de moment, com una facècia adolescent.
Encara mou a una indiferència més gran el fet, més que demostrat científicament, que al Sol només li queden uns cinc mil milions d’anys de vida. Va néixer en fa més de quatre mil, crema hidrogen com sap tothom, i li queda força combustible. Cada segon transforma 700 milions de tones d’hidrogen (cada segon!), que es converteixen en cendres d’heli: aquesta combustió fa que el Sol es torni cada vegada més lleuger. Quan hagi esgotat l’hidrogen, el Sol cremarà l’heli, es farà més i més gran, i es transformarà en el que s’anomena una gegant vermella, tan gran que assolirà l’òrbita de la Terra: llavors sí que notarem el canvi climàtic perquè farà una calor que espanta. Finalment es col·lapsarà a causa del seu pes i es convertirà en una nana blanca, que encara trigarà mil milions d’anys més a refredar-se. Quan s’hagi acabat tot el combustible que crema, el Sol esdevindrà una nana negra, però no arribarà a explotar com una supernova perquè no tindrà prou massa per fer-ho.
Abans que això no arribi, i per causes molt diferents, no generades per la combustió del Sol sinó per la combustió que produeixen els éssers humans, la Terra s’anirà escalfant, pujarà el nivell del mar, pujarà la temperatura mitjana del planeta i molts habitants de zones costeres hauran de traslladar-se a llocs més alts. Holanda ja prepara la construcció de dics de contenció mes alts dels que té, per si un cas. Que el delta de l’Ebre es torni salat i improductiu només és qüestió de decennis.
Per això les informacions -tan visitades a les xarxes- sobre la mort de l’estrella Sol no fan cap favor a la lluita contra el canvi climàtic. El problema es veu tan llunyà que la gent s’imagina que la Terra també sobreviurà durant milions i milions d’anys. Passa com aquell que no va sentir bé un conferenciant que acabava de dir que la Terra quedaria aniquilada d’aquí a cinc mil milions d’anys, com ja he explicat. Es va girar, espantat, i va preguntar-li al veí: “Què ha dit?” L’altre va fer: “Que la Terra desapareixerà d’aquí a cinc mil milions d’anys”. El que era sord va fer un sospir i va respondre: “Ah! Quin susto! Havia entès cinc milions d’anys!” I, amb la lògica de qui dies passa, anys empeny, el nostre medi més pròxim, el de cada dia, s’acosta a la catàstrofe molt, però molt abans del que hauria estat natural a causa de l’extinció del Sol.
