UN TAST DE CATALÀ
Llegim Opinió 17/03/2018

“Apunta (a) la gelosia com a mòbil del crim”

i
Albert Pla Nualart
2 min

Al llenguatge periodístic li convé molt poder dir sense dir del tot. I això explica que els titulars d’un diari vagin plens de verbs que atenuen afirmacions. El que no pots assegurar has de poder-ho suggerir. I és en aquest àmbit que el verb apuntar fa un gran servei.Us en poso dos exemples lligats a l’actualitat: “La Guàrdia Civil apunta a la gelosia com a mòbil del crim”, “May apunta a Rússia en l’enverinament de l’espia”. En titulars així, dubtar entre apunta i apunta a és comprensible tractant-se d’un verb tan polisèmic.

El primer problema és decidir si apuntar és un sol verb. La majoria dels nostres diccionaris, seguint el Fabra, entren dos apuntar : un que vindria de punt i un altre que vindria de punta. La distinció és tan subtil que no es posen d’acord sobre quines accepcions pertanyen a cada verb. Per al DCVB, “dirigir una arma perquè toqui l’objectiu” ve de punt. Per al DIEC2, el GDLC i el D62, ve de punta. Potser per aquesta raó, el Diccionari descriptiu de la llengua catalana (DDLC) i el Diccionari d’ús dels verbs catalans (DUVC) opten per una sola entrada d’ apuntar.

Sigui com sigui, el dubte entre apunta i apunta a no té una resposta fàcil ni única. Per exemple, en els dos titulars esmentats apunta a em sembla defensable. Però en el primer la Guàrdia Civil es pot limitar a insinuar que la gelosia és el mòbil, i llavors apunta també és possible. El segon, en canvi, expressa més la idea d’ assenyalar un culpable o una causa, i ens convida a posar-hi la a. “May apunta Rússia...” és un titular massa ambigu.

És per ser clars que en aquests titulars tendim a preferir apunta a. Però aquest ús no el trobem en cap diccionari. Al que ens informa millor dels règims verbals, el DUVC, només hi trobo “Els rumors apunten una represa de les negociacions”.

I jo diria que aquest ús, que encara pot ser transitiu amb el sentit d’ insinuar, ha deixat de ser transitiu -i regeix una a - quan té el sentit d’ assenyalar, que ja és el més habitual en frases com aquestes.

stats