BarcelonaJane Austen ens conforta i ens ajuda a tirar endavant. Això deia l’any passat la BBC en una peça on explicava que l’autora britànica havia estat una lectura recurrent durant la pandèmia, amb un augment del 20% en les vendes dels seus llibres. A molts, deia la periodista Heloise Wood, “l’humor i el cor” d’Austen els havia ajudat a superar aquells dies tan estranys, i destacava com la resiliència dels seus personatges, i la perseverança de la mateixa autora, havien estat un acompanyament reconfortant. Hi he pensat aquesta setmana, en què s’ha parlat d’un altre llibre que també ha disparat les seves xifres de vendes, en un context que m’ha semblat molt inquietant. 

Fa unes quantes setmanes, 1984 entrava en la conversa després que el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, es volgués fer l’entès amb la novel·la d’Orwell, que segons ell l’autor havia escrit el 1984 (sic). Parlava del llibre amb tanta suficiència, com si realment el conegués, que el ridícul encara va ser més clamorós. Dubto que, des d’aleshores, Feijóo hagi intentat posar remei a la seva ignorància, però ara la novel·la (publicada el 1949, per cert) torna a estar d’actualitat, perquè a Rússia (a Rússia!) s’ha convertit en un fenomen. Ja poc després de la invasió d’Ucraïna, el mes de febrer, es van publicar articles que explicaven que 1984 s’estava tornant un llibre encara més popular de l’habitual (a Rússia va estar prohibit fins al 1988, però des de llavors ha estat una lectura recurrent, amb augments considerables de lectors en moments determinats).

Un llibre de resistència

Llegeixo que, de seguida, molts activistes en contra de la guerra van utilitzar frases de la novel·la, i que fins i tot dues persones, un advocat i un home de negocis, en van distribuir còpies gratuïtes pel carrer... fins que els van detenir per desacreditar l’exèrcit rus, un crim que es castiga amb anys de presó. Quina ironia, impossible il·lustrar millor el que Orwell denunciava! En la resistència d’aquests dos homes, de carn i ossos, diria que no costa veure-hi el revolucionari Winston Smith, protagonista de 1984. Aquesta setmana s’han publicat les dades de vendes de llibres de la “branca russa” de la plataforma internacional de llibres en línia LitRes, i 1984 ha estat l’obra de ficció més descarregada del 2022, i el segon llibre més descarregat de totes les categories. M’ha impressionat molt, la veritat, tot i que tampoc és tan sorprenent.

Els paral·lelismes de l’obra d’Orwell, que a la seva època es va fixar en Stalin per crear el seu Gran Germà, amb el règim de Putin (d’altra banda, gran reivindicador de Stalin), no costen de trobar. La manca de llibertat d’expressió, la vigilància, les actituds totalitàries... hi són, a la novel·la i a la realitat. Una realitat evident des d’aquí, però que imagino més difícil de percebre a Rússia, on només s’admet la versió oficial de la situació. Per això he tingut la impressió que, d’alguna manera, 1984 s’ha convertit en una finestra, un lloc on els russos poden “llegir” allò que els no els volen deixar veure. Orwell portat a l’extrem. És magnífic i terrible alhora. Tindria gràcia, si no fos perquè és esfereïdor.