La Guerra Civil Espanyola va ser tan complexa que, fins i tot, en alguns moments ni va ser guerra (de Mallorca a Galícia, el cop va triomfar i només hi va haver repressió), ni va ser civil (pel paper decisiu de militars i paramilitars i pel nivell de violència) ni va ser exclusivament espanyola. Per a bona part de l’opinió pública internacional, en aquelles trinxeres es dirimia alguna cosa més que el futur de la República. Arreu del món tota una generació va girar els ulls vers un país situat als marges de la geopolítica, de sobte transformat en primer escenari bèl·lic de la topada entre les grans ideologies d’aleshores.
Entre els interpel·lats per la guerra del 36, Miquel Berga s’ha especialitzat en el paper jugat pels intel·lectuals anglosaxons i, especialment, pel mític escriptor Eric Arthur Blair (1903-1950), conegut literàriament com George Orwell. Amb aquest nou llibre reprèn la figura de l’autor d’ Homenatge a Catalunya per crear unes vides paral·leles amb el poeta W.H. Auden (1907-1973). Tots dos literats van significar-se en la lluita contra el feixisme des de posicionaments ideològics i compromisos personals diferents, però els dos es veieren marcats profundament -i amb ells la seva obra- arran de l’experiència espanyola.
La tensió de la ideologia
Quan la història et crema la mà és sobretot una reflexió sobre els intel·lectuals i, en concret, sobre les dificultats per construir una obra coherent i pertinent, crítica i alhora compromesa, quan es veu tensada per abismes ideològics. Com assenyala Berga: “Els viatges il·lusionats d’anada a Espanya s’han de confrontar (si s’ha sobreviscut) amb els matisos inquietants dels viatges de tornada. L’experiència de prendre partit i passar a l’acció no anava només d’heroisme”.
En el cas d’Auden, es va veure arrossegat a una banda de la trinxera fins a convertir-se amb el seu poema Spain en una mena d’icona de l’oxímoron intel·lectual orgànic. Assumir l’error i escapar de l’encasellament va exigir-li temps i un autoexili als Estats Units, on va recuperar una veu poètica pròpia, ja no sotmesa a expectatives d’altres i, per això mateix, d’una entitat inqüestionable. En canvi, Orwell va vèncer la temptació de l’abisme des del primer moment. La seva formació i trajectòria -inclòs el seu pas per les milícies del POUM- van permetre-li “encertar en el seu antiimperialisme, el seu antifeixisme i el seu antiestalinisme”. Al·lèrgic al reduccionisme i amb una intuïció envejable, la seva obra té avui una vigència que pocs dels coetanis van saber percebre.
