CRÍTICA
JAUME CLARET

Culturalment europeus

'Los europeos' d'Orlando Figes. Taurus. Traducció de María Serrano. 688 pàg. / 27,90 €

Els afores del palau de Westminister registren molta presència de manifestants, a favor i en contra del Brexit, des de primera hora de dimarts / BARCROFT Zoom

Vist objectivament, habitem una excèntrica península asiàtica amb una tendència sostinguda a l’enfrontament bèl·lic i a la fragmentació política. Aquest poc engrescador punt de partida i aquesta accidentada existència no han impedit la persistència d’una certa voluntat identitària de fronteres imprecises i canviants, bastida sobre un pòsit compartit que és la barreja, entre altres coses, de civilització grecoromana, de religió judeocristiana i de genealogies monarquicohistòriques. A partir del segle XIX, aquest europeisme latent es va poder estendre més enllà de les elits i va renovar els seus referents culturals, com a efecte col·lateral de les revolucions liberals en marxa a tot el (sub)continent.

Tot i les diferents casuístiques nacionals (d’imperis absolutistes a monarquies parlamentàries, passant per repúbliques i revolucions de tota mena), els aires liberals van accelerar l’activitat econòmica, tant industrial com comercial, així com un inaturable capgirament social amb el triomf de la burgesia, la multiplicació obrera i urbana, i les beceroles de les societats de masses. L’historiador Orlando Figes escull el 1843 com l’any inicial d’aquesta transformació en marxa i l’expansió del ferrocarril -seguint la dèria de l’enyorat Tony Judt- com a metàfora icònica dels nous lligams d’europeisme: Europa es feia més apamable i per les vies fèrries, a més de mercaderies i persones, hi circularien idees i cultura.

Los europeos reconstrueix aquesta revolució cultural, a redós de la creació de nous mercats i de noves demandes pannacionals per part de societats fins aleshores desarticulades i ara entrelligades per referents compartits. Res exemplifica millor aquesta metamorfosi que l’expansió de l’òpera i el llibre. Per assolir aquest auge calia promoure codis, imaginaris i èxits compartits o, cosa que és el mateix, eren necessaris promotors, intermediaris i estrelles. I, en aquest paper, ningú va destacar i triomfar tant com el triangle (amorós, cultural i comercial) format per la diva operística Pauline Viardot (filla del mític tenor sevillà Manuel García), el seu marit, hispanista i revolucionari Louis Viardot i l’escriptor rus, euròfil i amant de la primera Ivan Turguénev.

Tres figures apassionants

A través de les apassionants vicissituds personals i professionals d’aquestes tres figures, Orlando Figes ens mostra com sorgeix el cànon operístic i literari del qual encara som hereus, com es consolida una xarxa cosmopolita de teatres i editorials que ja no s’adrecen a mecenes eclesiàstics o nobles, sinó a un públic burgès i popular, i com s’entrelliguen els fils biogràfics, estilístics i artístics d’uns creadors immersos en horitzons europeus compartits. De Sant Petersburg a Londres, de París a Viena, de Nova York a Berlín, la troca atrapa i inclou en la seva trama, de forma pertinent, a tothom que va ser algú en el món de la cultura del XIX (Berlioz, Delacroix, Dickens, Donizetti, Flaubert, Gounod, Henry James, Liszt, Offenbach, Rossini, George Sand, Ary Scheffer, Clara i Robert Schumann, Tolstoi o Wagner, entre molts d’altres).

Coherent amb el seu europeisme, l’historiador londinenc va nacionalitzar-se alemany com a reacció al Brexit referendat pels seus excompatriotes. La publicació d’aquest brillant assaig confirma la rotunditat del seu sentiment. Autor d’obres clau sobre Rússia, Los europeos el situa ara també com un dels historiadors més brillants de la cultura del nostre temps.