L’italià Igort (Càller, 1958) va dibuixar l’any 2011 un rèquiem indignat per recordar la periodista russa Anna Politkóvskaia, assassinada el 7 d’octubre del 2006. Ara Salamandra edita la traducció al castellà d’un còmic que continua vigent: Cuadernos rusos (la guerra olvidada del Cáucaso). La lluita de Politkóvskaia per denunciar les atrocitats comeses durant la segona guerra de Txetxènia i el seu activisme constant a favor de les víctimes són els fars que guien Igort, però l’autor italià no fa una crònica de la vida i la mort de la periodista, sinó que parteix del seu exemple per aprofundir en el vessant més brutal i tràgic de l’ànima russa.

Igort comença narrant la història en primera persona, però de seguida cedeix el protagonisme als testimonis i víctimes de les tortures, algunes txetxenes, altres soldats russos que no van voler ser còmplices de la barbàrie. Són històries particulars que expliquen la història, i que l’autor aprofita per connectar les atrocitats de l’estalinisme amb les de Putin.

Igort recorda que Politkóvskaia es va desempallegar de la distància de la periodista per ser, simplement, un ésser humà, i això és el que intenta ell en aquest còmic, en el qual l’estètica sempre queda subordinada a un discurs entre abatut i indignat.