Barcelona“El meu pare em deia que al final la vida m’acabaria obrint els ulls -deia ahir a la nit, emocionat, Víctor del Árbol, guanyador de la 72a edició del premi Nadal amb La víspera de casi todo -. Amb això volia dir que la vida és complicada, però que ha de ser una aventura cap endavant. Hem de ser capaços de renunciar a les derrotes i avançar. Com Machado, jo també crec que el present és allò que no acaba mai”.

Fins fa cinc anys, el barceloní Víctor del Árbol anava escrivint en paral·lel a la seva feina de mosso d’esquadra. La segona novel·la que va publicar, La tristeza del samurai (Alrevés, 2011) li va canviar la vida: la traducció francesa del llibre va guanyar el Prix du Polar Européen, del prestigiós festival de novel·la negra de Lió. L’autor es va convertir en un supervendes a França i va aconseguir que la novel·la fos traduïda a 14 llengües.

Des de llavors s’ha dedicat exclusivament a escriure: Alrevés el va ajudar a consolidar-se amb un altre encert, Respirar por la herida (2013), fet que li va permetre fitxar per Destino, on va debutar amb l’ambiciosa Un millón de gotas (2014). La víspera de casi todo s’ha imposat a les altres 340 novel·les que competien pel premi. La història està protagonitzada per Paola, una dona de classe alta que ronda els 40 anys i que viu en una fugida constant per culpa d’un fet del passat que la tortura. A la novel·la se’n va fins a la Costa da Morte gallega, on coincideix amb un grup de personatges que, com ella, han viscut fets traumàtics que els obliguen a viure marcats. L’arribada de Paola esmicolarà la fràgil tranquil·litat en què vivien fins llavors.

Com passa en les novel·les anteriors de Víctor del Árbol, a La víspera de casi todo no hi ha pròpiament un misteri, sinó “tensió narrativa, ritme de thriller, to èpic i passions”. L’exmosso d’esquadra vol arribar a “l’ànima, però també al fetge i l’estómac dels lectors”. Ahir només va parlar “des de l’emoció, que també és senyal d’intel·ligència”.