"Només espero la foscor dels teus braços"
Publicat l'any 1952, Presència i record , de Rosa Leveroni (1910-1985), està dividit en onze seccions, precedides per tres versos d'un dels Sonets del portuguès d'Elizabeth Barrett Brow-ning: " And a voice said in mastery, while I strove, / «Guess now who holds thee?» -«Death», I said. But, there, / The silver answer rang-, «Not Death, but Love»". La veu que parla a la poeta anglesa és una de força similar a la que guia la doble pulsió lírica de la poeta de Cadaqués. Amor i mort estructuren un llibre de poemes indispensable, guiat per una elegant subtilesa, on l'emoció es confon tot sovint amb els paisatges, coneguts o viatgers: "Entre la boira / d'argent, aquella nimfa / era més bella / encara. I dins la tassa / l'aigua la feia seva" (Estampes de Montpeller ); "He fet volar l'estel, / ben alt, del meu anhel, / i no l'has vist" ( Haikais ); "Jardins volia, / i tremolor d'estrelles / en la nit clara. / Ara només espero / la foscor dels teus braços" ( Amor ); "El silenci revé... Lentament moren / els ressons de l'acord. La dolça lluita / ens ha tancat els ulls i, del misteri, / n'han recollit un vel de melangia" ( Elegies del vel de la represa ); "Respira dolçament, amiga melangia, / posa'm damunt el cor la teva mà tan pia; l'angoixa passarà, la roentor del crit, / i em poblaràs, fidel, la solitària nit (El somni a mig dir).