La falta de diversitat ètnica dels seus principals herois és un problema que Marvel arrossega des de l’època de Stan Lee. Periòdicament apareixen nous personatges de pell fosca que no acostumen a fer gaire fortuna. Per això és tan sorprenent que la nova Ms. Marvel, encarnada per una noia musulmana d’origen àrab, s’hagi convertit en la gran revelació del còmic de superherois dels últims temps. Sobretot perquè la religió no és un detall secundari del personatge, sinó que juga un paper destacat en les històries.

Però el que ha convertit el còmic en un èxit no és la correcció política en el retrat de minories, sinó la frescor d’un personatge que, per primer cop en anys, sembla que formi part del món real on viuen els lectors: una adolescent que té pòsters de superherois penjats a les parets i que es comporta com una fan quan topa amb Lobezno. Aquesta Kitty Pride tan autoconscient dels codis superheroics com Kick-Ass sembla destinada a prendre el relleu de l’Spiderman de Ditko: parlar de tu a tu als lectors més joves i renovar el panteó de fòssils -diguem-ne casta- que encara domina el còmic de superherois.