BarcelonaAutor prolífic, de vocació popular i molt atent a les noves tecnologies. Aquestes són tres de les particularitats de l’obra de Lorenzo Silva, guanyador de la 61a edició del premi Planeta, el segon més ben dotat del món, després del Nobel, amb 601.000 euros. 'La marca del meridiano' és la setena aventura de la sèrie de novel·les que tenen com a protagonistes dos guàrdies civils que fugen del tòpic: el sergent Bevilacqua, escèptic i especialitzat en crim organitzat, i la jove i tímida agent Chamorro. La novel·la finalista de la 61a edició del Planeta –a la qual li corresponen 150.250 euros–, és 'La vida imaginaria', una novel·la d'amor de la periodista Mara Torres.

En el lliurament del premi a Silva han coincidit a l'escenari el president Artur Mas, l'editor José Manuel Lara i el ministre d'Educació i Cultura, José Ignacio Wert.

La trajectòria de Lorenzo Silva, nascut a Madrid l’any 1966, s’ha anat guanyant el favor del públic i la recompensa dels jurats novel·la rere novel·la. Tot i que va debutar l’any 1995 sense gaire fortuna comercial amb 'Noviembre sin violetas' –com recorda l’autor, poc després de publicar la novel·la, Ediciones Libertarias va abaixar la persiana definitivament–, Silva ja va ser finalista del premi Nadal l’any 1997 amb 'La flaqueza del bolchevique', que comptaria amb una adaptació cinematogràfica de Manuel Martín Cuenca, protagonitzada per Luis Tosar i María Valverde. Paral·lelament a l’escriptura d’aquesta novel·la, en què explica una venjança que acaba derivant en obsessió per una adolescent, Silva es decidiria a investigar la novel·la negra a 'El lejano país de los estanques', protagonitzada per una parella de guàrdies civils, el sergent Rubén Bevilacqua i l’agent Virginia Chamorro.

Divertir-se i provocar una mica

L’escriptor tenia com a objectiu principal “divertir-se” i “provocar una mica”. Lector aferrissat de Raymond Chandler, Silva estava convençut “que a Espanya el gènere negre s’ha desaprofitat perquè, fins llavors, havien estat pocs, els que havien fet servir la realitat del país”. L’opció aparentment castissa de l’escriptor madrileny va funcionar, i de quina manera: premi Nadal de l’any 2000 amb el segon lliurament, 'El alquimista impaciente'; quatre lliuraments més fins l’any 2010 amb molt bones vendes, 'La niebla y la doncella' (2002), 'Nadie vale más que otro' (2004), 'La reina sin espejo' (2005) i 'La estrategia del agua' (2010); finalment, els 601.000 € del premi Planeta 2012 amb 'La marca del meridiano'. Silva ha explicat que la novel·la és "la història de d'uns homes que van creuar una ratlla que mai no havien d'haver creuat", la que separa "la conducta digna de la indigna". Silva, que habitualment situa les seves novel·les a Madrid, aquesta vegada fa que el protagonista hagi de viatjar a Barcelona per resoldre un crim en una ciutat on va viure anteriorment.

Una finalista amb prestigi televisiu

La periodista Mara Torres debuta en la ficció amb 'La vida imaginaria'. Nascuda a Madrid l’any 1974, Torres ha dirigit programes de la cadena SER ('A contraluz', 'Hablar por hablar') i presenta, des del 2006, l’informatiu 'La 2 Noticias'.