Quina literatura amaga Barcelona?

BarcelonaDes que Don Quixot i Sancho Pança van desembarcar a Barcelona a la segona part de l’obra mestra de Miguel de Cervantes, que data del 1615, la ciutat no ha deixat d’aparèixer en novel·les, contes, llibres de memòries i poemes. “Al llarg dels anys s’ha afirmat que Barcelona no té una gran novel·la, i és veritat que no n’hi ha cap que la representi, perquè en té moltes, i algunes de molt importants, tantes com Barcelones existeixen”, explica Raúl Montilla, periodista nascut el 1979 que també ha publicat tres novel·les, l'última és Barcelona, 1912: La sangre de las malditas.

Ara, Montilla presenta 'Barcelona de novel·la' (Diëresis). “No sóc un especialista en la matèria, però la ciutat té una gran riquesa d’autors que n’han parlat -afirma-. Durant el segle XX cal destacar l’estada d’autors llatinoamericans com Mario Vargas Llosa i Gabriel García Márquez i la generació dels 50, però també l’activa indústria editorial, el teixit de llibreries i l’eclosió de les agents”. Caldria afegir-hi l’eclosió de la narrativa catalana dels anys 30 -de Sagarra a Rodoreda, passant per Salvador Espriu i Josep Pla- i la represa per part d’Edicions 62, Enciclopèdia Catalana i petits segells com Club Editor, arribant fins a la diversitat actual de propostes.

“M’encantaria ampliar la llista d’autors del llibre -reconeix l’autor-. Hi posaria, per exemple, Carrer Robadors, de Mathias Enard, o les novel·les de Chufo Lloréns”. Barcelona de novel·la Barcelona de novel·lapresenta dotze rutes urbanes que associen indrets -sovint molt concrets- a novel·les i autors que en un moment o altre han decidit incloure la ciutat al seu univers literari. A més d’explorar barris que han donat molt de si -des de l’Eixample a Ciutat Vella- hi ha curioses aproximacions temàtiques, com ara la Barcelona bandarra, la ciutat misteriosa o l’extraradi, fins fa unes dècades poc present en l’imaginari de ficció. Triem trenta espais que apareixen al llibre de Raúl Montilla.