ELS LLIBRES I LES COSES
Llegim 03/06/2022

L’extraordinària vida d’Albert O. Hirschman

3 min
L’extraordinària vida d’Albert 
 O. Hirschman

La història de les idees també és la història de les persones. És veritat que les grans obres i les intuïcions genials -en art, literatura, pensament...- transcendeixen els individus, però per explicar-les va bé posar la mirada en les seves trajectòries vitals. El cas de l’economista Albert O. Hirschman és interessant, molt interessant. Al llibre Passatges de frontera, número 2 de la nova col·lecció de pensament crític de l’editorial Afers, aquest protagonista actiu del Pla Marshall, pioner de l’economia del desenvolupament i de la socioeconomia, heterodox i molt influent durant dècades, explica en primera persona l’origen i evolució del seu pensament, sempre a cavall entre teoria i praxi, entre el treball intel·lectual i la militància. Va morir als 97 anys, al desembre farà una dècada.

Nascut el 1915 a Berlín en el si d’una família petitburgesa jueva no practicant, va ser batejat protestant, però tampoc mai va exercir-ne. El pare era cirurgià i la mare, que ja havia tingut un altre marit, havia estudiat història de l’art i història. L’Albert va tenir una bona formació en un institut públic (hi va aprendre francès, grec i llatí). De ben jove llegia Tolstoi i Marx, Nietzsche i Dostoievski, Engels i Lenin. Als 16 anys, en ple ascens del nazisme, va ingressar al Partit Socialdemòcrata; també la seva germana Ursula. Amb la mort del pare i l’accés de Hitler al poder, el 1933 va marxar a París (la seva mare no va fugir fins al 1939), on va estudiar comerç a la Sorbona, i el 1935 saltà a Londres, becat a la London School of Economics, i d’allí a Trieste, on la seva germana vivia amb Eugenio Colorni, filòsof i activista antifeixista, i on va seguir estudiant, centrat aleshores en la demografia. El 1936 va venir a lluitar a Barcelona de la mà del POUM, però, decebut amb el control dels comunistes, només va estar dos mesos al front. “M’agradava aquesta manera d’anar d’aquí cap allà, passar de Catalunya a la Itàlia feixista, i després a París i de nou a Itàlia”. El 1938, a causa de les lleis racials, va deixar Itàlia per tornar a França, on primer es va allistar a l’exèrcit i després, des de Marsella, va treballar clandestinament per a l’organització nord-americana Varian Fry d’ajut a l’evasió a persones perseguides. Passava gent pel Pirineu i pel Mediterrani (amb visats falsos de la Xina), fins que el desembre del 1940 va haver de fugir ell, via Espanya fins als EUA, on la fundació Rockefeller el va becar per seguir estudiant.

Nacionalitzat, el 1943 va ingressar a l’exèrcit nord-americà i, ja casat amb la que seria la seva dona durant tota la vida, va anar a parar primer al nord d’Àfrica i després a Itàlia, en una unitat de contraespionatge, en la qual va romandre a Europa fins al 1945. Llavors, com a economista sobradament preparat, el van enrolar per a l’aplicació del Pla Marshall a Itàlia i França, països on tenia bons contactes. “Va ser una experiència bastant singular per a mi tenir tant de poder, com a representant d’una superpotència, després d’haver sigut un pròfug durant tants anys... De sobte era jo qui els deia què calia fer en política monetària!”

Després va venir l’etapa d’intervenció a l’Amèrica Llatina, començant per Colòmbia, amb simpaties inicials per la revolució cubana que aviat s’esvairien. Aquells anys va combatre el que va qualificar de “fracassomania” o “complex de fracàs”, una idea que potser també ens podria servir als catalans. Poc amant de les previsions i les estadístiques, creia en el compromís i l’esperança com a motors de canvi, i més en la flexibilitat (estar atent a les “conseqüències inesperades”) que no pas en càlculs massa racionals i sobris, en lleis rígides. No negava la planificació, però la volia oberta, oscil·lant, mal·leable. Tenia confiança en el dubte com a mètode: en deia “autosubversió”. I entenia “el conflicte social com a pilar de la democràcia”, saber identificar els desequilibris constructius.

Hirschman, tota una vida, tot un personatge, un gran intel·lectual de l’economia.

stats