MadridKen Follet, l'autor internacional més llegit pel públic espanyol, està de gira per presentar L'hivern del món (editat per Plaza Janés), la segona novel·la de la trilogia sobre el segle XX, després de La caiguda dels gegants. La nova obra, protagonitzada pels fills de la primera, se centra en el context històric que va de 1933 –amb l'arribada de Hitler al poder– fins al 1949, amb les proves de la primera bomba atòmica per part de la URSS. Un període en què hi va haver "una batalla planetària contra el feixisme". La presentació a Madrid s'ha fet aquest dimecres al matí a l'ambaixada d'Itàlia, al centre de la capital espanyola, en un edifici que va ser seu de l'ajuntament madrileny durant la Guerra Civil i que just després les noves autoritats colpistes van vendre a les italianes. I és que el conflicte bèl·lic espanyol apareix a les pàgines de la novel·la, amb un pes important per la batalla de Belchite.

Encara que es tracti d'una obra històrica, Follet –ferm defensor del Partit Laborista britànic– no ha esquivat les preguntes d'actualitat, basades en les possibles comparacions amb aquells temps convulsos que ara narra. D'entrada ell ha dit que als anys trenta "ningú podia estar aïllat del que feien els altres països". Els periodistes li han preguntat si aquella globalització s'aguditza ara, en plena crisi econòmica mundial. "Tenim dues necessitats. La integració econòmica i, alhora, tots volem diversitat cultural. Tots estimem les nostres arrels. Jo sóc de Gal·les, on vaig créixer, i estimo la meva terra, m'encanta escriure sobre ella. Crec que hem de celebrar i gaudir la diversitat cultural però Gal·les no pot ser econòmicament independent, necessita estar integrada al Regne Unit", ha sentenciat.

Per ell, hi ha semblances i diferències amb aquells anys. D'entrada, ha lamentat que les "esquerres" no hagin sabut, des del govern, acabar amb els problemes dels cicles econòmics i que estats com l'espanyol tinguin un "25% d'atur". Una xifra "terrible", ha dit. Ara bé, s'ha mostrat "optimista" perquè "avui els europeus creuen en la democràcia" i no els cal perseguir altres horitzons com els que plantejaven el comunisme i el feixisme.

Apagar la televisió i llegir

Follett, que ja està escrivint la tercera entrega de la sèrie (centrada en la Guerra Freda, fins a la caiguda del Mur de Berlín), s'ha mostrat en tot moment vital i feliç de poder fer la feina que fa. Per ell, ha explicat, escriure no és cap obligació. "Vull que la gent apagui la televisió i llegeixi un llibre", ha afirmat. Per aconseguir-ho, ja avança que cal que la literatura faci els deures per atrapar el lector i aportar-li alguna "bonificació" que no pot rebre a la petita pantalla. "Vull que, en acabat el llibre, tingui la sensació que ha après". "És el lector qui ha d'extreure les seves pròpies conclusions, jo no sóc més llest que ells", ha assegurat.

Sobre el llibre digital i la irrupció de les noves tecnologies a la literatura, s'ha mostrat convençut que és "una oportunitat per ampliar el mercat". I ha ironitzat sobre el gruix dels seus llibres: "Si els pesa molt per portar-lo a l'autobús o al metro, el que han de fer és descarregar-lo d'internet".