BarcelonaMiquel Gironès, un home de 64 anys que viu sol des que trenta anys enrere va morir la seva dona, es queda atrapat a casa seva un cap de setmana plujós com si fos un "Robinson Crusoe urbà". A partir d'aquí, Jordi Coca combina, a 'En caure la tarda' (Edicions 62) la intimitat del record vital del personatge, tancat a casa seva un divendres plujós, amb la descripció de la Catalunya "mediocre, de vol gallinaci" dels darrers anys.

El protagonista de la novel·la fa una reconstrucció del seu recorregut vital i al llarg de la novel·la es descobreix, comenta Coca, que "la idealització que tenia de la seva dona és bastant falsa -havia estat amant de la germana de la dona-, que ell mateix s'ha anat enganyant, que aquesta petita vida que s'ha construït és una barreja d'honestedat i falta de moral".

Contra la correcció política

A Coca li interessava el tema de la necessitat, no entesa com una cosa personal, i per això creu que "calia dir alguna cosa políticament incorrecte sobre la societat de la qual venim, que hem construït una realitat falsa i hem viscut una espècie de fantasia, ocultant tot el que resulta desagradable". La novel·la pretén ser "deliberadament desagradable" i invita el lector que se senti identificat: "El protagonista és també nosaltres".

Amb la seva actitud d'intel·lectual compromès, Coca assegura que "Catalunya no està a l'altura de tota una generació de narradors, que creen en diferents registres", i precisament intenta descriure en la novel·la aquell mateix país que percep com un poble "pobre d'esperit, mediocre, de vol gallinaci, que viu en la mentida i que ara la crisi econòmica ha destapat".