BarcelonaL'any 1990 Thomas Pynchon publicava la novel·la Vineland , viatge al·lucinat pels estralls provocats per l'esclat de llibertats de la dècada dels 60 del segle XX amb incursions a les arts marcials, personatges d'arrels hawaianes i referències a Star Trek i Godzilla . El seu personatge principal, Zoyd Wheeler, viu devastat pel consum de marihuana i malda per renovar, any rere any, la pensió d'invalidesa. El llibre comença amb Wheeler travessant una finestra per demostrar que els trastorns mentals segueixen torturant-lo.

L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra també comença amb un personatge estrafolari que es decideix a creuar una finestra. A diferència de Wheeler, a l'ancià centenari Allan Karlsson no li cal travessar cap vidre: la maniobra d'obrir les portelles i passar a l'altra banda ja el deixa una mica baldat. Karlsson s'escapa de la residència de Malmköping perquè no vol ser present a la seva festa d'aniversari. Vestit amb una americana marró, pantalons també marrons i unes sabatilles que absorbeixen les gotes d'orina que hi van a parar cada vegada que visita el lavabo, Karlsson comença un viatge esbojarrat per escapar del memento mori de fer 100 anys i, posteriorment, per fugir del grup de delinqüents Never Again -al qual ha robat una maleta amb 50 milions de corones sueques-, de la policia, de la premsa i del personal del geriàtric. La desaparició de Karlsson és una bola de neu que es va inflant amb constància i fins a unes proporcions gegantines. "Em vaig enamorar del personatge. Per això vaig aconseguir acabar el llibre!", exclama l'autor, Jonas Jonasson, que no va publicar el seu debut fins a finals del 2009, amb 47 anys fets. Quan ja havia escrit tres quartes parts del llibre vaig haver de tornar enrere i reescriure algun dels paràgrafs inicials. Allan Karlsson havia canviat, a mesura que escrivia, i em demanava que alguns dels trets que apareixien més endavant ja fossin enunciats des del primer capítol".

La novel·la avança a dos temps: arrenca el dia 2 de maig del 2005, amb la fugida de l'ancià, però quan Karlsson està a punt de ser enxampat per un dels pinxos de Never Again, l'acció recula 100 anys, fins al dia del seu naixement. "El nucli del llibre era intentar explicar la història del segle XX amb humor. Volia fer explícit com podem arribar a ser d'estúpids... El personatge principal passeja per la Guerra Civil Espanyola, la creació de la bomba atòmica, la Rússia soviètica i el maig del 68 francès, i ho fa com una espècie de guia que mai no s'involucra en un bàndol ni en l'altre". Karlsson és un escèptic de cap a peus: no creu ni en ideologies ni en déus, i cada vegada que topa amb algun president o dictador -i això no passa ni una ni dues vegades- les conseqüències són del tot imprevisibles. Dina paella valenciana amb Franco i s'emborratxa amb Harry S. Truman, participa en una conspiració per acabar amb Winston Churchill, fa una revelació determinant als presidents Charles de Gaulle i Lyndon B. Johnson i quan és rebut per Ióssif Stalin acaba engarjolat després de recitar un poema de Verner von Heidenstam, simpatitzant del nacionalsocialisme i, per tant, enemic de la Rússia soviètica (almenys de la de després del 22 de juny del 1941).

La relació directa de Karlsson amb el poder es deu a l'expertesa que aconsegueix, de ben jove, en les arts dinamiteres. Les explosions dels artefactes de Karlsson el porten a la presó, però el que havia estat castigat socialment poc després es converteix en la seva gran virtut. "En comptes d'afrontar la història que volia explicar com si treballés en una novel·la, em va ser més fàcil provar de narrar una faula -explica Jonasson-. Per a mi, cadascun dels episodis històrics del llibre són creïbles i, en certa manera, possibles. És evident que hi ha fets que no van acabar sent així, però hauria pogut anar d'aquesta manera. Si els sumem tots junts, la cosa canvia..." Per Jonasson, la clau per aconseguir que el lector acompanyi el seguiment de les aventures de Karlsson amb un somriure als llavis -que freqüentment es converteix en rialla- és la contenció. "Si hagués volgut exagerar en excés les peripècies del personatge l'hauria acabat matant. Quan un vol ser divertit a cada moment acaba convertit en algú ridícul: en aquest llibre ha estat molt important que fos capaç de contenir-me".

El llibre que Jonasson ha tingut més present a l'hora d'escriure L'avi de 100 anys... ha estat Les aventures del bon soldat Svejk (1923), de Jaroslav Hasek. "Hi ha molta gent que ha volgut comparar el meu llibre amb Forrest Gump , però crec que hi ha una diferència fonamental entre el personatge de Winston Groom i el meu Allan Karlsson: com passa amb el soldat Svejk, el lector no arriba a saber mai si Karlsson és llest o burro. En el cas de Forrest Gump, la cosa queda més clara des d'un primer moment".

Abans de posar-se a escriure, Jonasson es va dedicar durant anys al periodisme: primer escrivint per a l' Expressen i més endavant com a accionista d'OTW, empresa que en una dècada de vida va engegar la majoria de programes esportius d'un dels canals de televisió suecs més importants, TV4. "Des dels 18 anys tenia clar que volia ser escriptor, però havia de fer alguna cosa per guanyar-me la vida -diu Jonasson-. Vint-i-cinc anys després em vaig adonar que treballava massa i que havia de prendre una decisió. Vaig deixar l'empresa, vaig vendre'm tot el que tenia i me'n vaig anar a viure a Lugano". Un cop escrit i publicat, L'avi de 100 anys... ha passat de ser una novel·la amb molt d'humor "que només podia interessar als suecs" a convertir-se en un fenomen que encara creix, amb tres milions d'exemplars venuts i 33 traduccions en marxa. Com l'elefant que acompanya el centenari durant bona part del seu periple, el debut de Jonasson és descomunal i entremaliat, imprevisible i de trompa llarga, que explora les misèries del segle XX, la ruralia sueca i, sobretot, un personatge del tot singular.