BarcelonaFer conjectures sobre l'assassinat de Marilyn Monroe és tot un clàssic. Però encara ningú s'havia desmarcat amb proves per demostrar que Jane Austen va ser assassinada. L'autora d'Orgull i prejudici va morir l'any 1817 a Winchester, Anglaterra, a l'edat de 41 anys. Fins ara s'havia atribuït la mort prematura d'Austen a un càncer o a una malaltia com l'Addison. Ara hi ha una nova teoria, firmada per l'escriptora britànica Lindsay Ashford.

Destacada autora de novel·les d'intriga –i detectiu per se–, Ashford ha trobat en les correspondència de Jane Austen més d'un indici que dóna suport a la seva hipòtesi. Poc abans de morir, quan ja estava malalta, Austen va escriure: "Ara em trobo considerablement millor i crec que mica en mica recupero la bona cara, tot i que vaig tenir un aspecte terrible, que combinava blanc i negre i qualsevol altre color horrorós". La molt audaç Ashford s'ensuma que darrere d'aquest "blanc i negre" hi ha la pèrdua de pigment típica d'un enverinament per arsènic.

A més a més, Ashford ha descobert que un floc de cabells d'Austen que s'havia conservat com a relíquia va donar positiu en arsènic. Lindsay Ashford admet que bé podria ser que prengués arsènic de forma terapèutica. No obstant això, ha declarat a The Guardian: "Després d'haver remenat en el seu context familiar, veig que passaven moltes coses que mai no s'han donat a conèixer, i hi havia motius d'assassinat. A principis del segle XIX molta gent utilitzava l'arsènic per matar, perquè no va ser fins al 1836, amb el desenvolupament del test de Marsh, que en una autòpsia es podia detectar la presència d'arsènic".