Helen Oyeyemi és el nou talent literari britànic amb arrels africanes. Nascuda a Nigèria el 1984, als 4 anys va emigrar amb els pares a Londres. La revista Granta l'ha triat com una de les veus emergents de la literatura en anglès. Amb 29 anys ha escrit cinc novel·les: la primera, amb 19 anys; la darrera, escrita a Praga -ciutat on viu-, encara està per publicar. Aquesta setmana va ser a Barcelona presentant la primera novel·la publicada en castellà, El señor Fox (Acantilado).

El señor Fox és una adaptació moderna del conte de Barbablava , dels Germans Grimm: Barbablava és un noble que amaga en una habitació els cadàvers de les esposes. Oyeyemi adapta el conte a un món entre la realitat i la fantasia. La presenten com un exponent del realisme màgic, però Oyeyemi replica: tot el que imaginem també és real; és la conclusió determinada per les creences de la cultura ioruba. "Com els meus pares, crec que els morts de la meva família m'envolten en tot moment".

El seu món creatiu és tan ric que fins i tot va xocar amb les normes de la Universitat de Colúmbia. Oyeyemi va tenir una beca per estudiar el màster de literatura creativa de la Universitat de Colúmbia. Això en el món literari és considerat un gran privilegi: és un cicle d'estudis especialitzat per a autors consolidats. Tot i això, Oyeyemi va abandonar el programa: "Em deien que no podia reproduir somnis, ni utilitzar flash-backs perquè cap editorial voldria publicar l'obra. De fet, ja havia publicat dues novel·les farcides de somnis i de flash-backs ". Sense voler-ho, perquè va assegurar que li fa cosa exposar-se en públic, Oyeyemi va donar pistes de la seva personalitat eclèctica. És una dona que viu amb una maleta sota el braç. Ara viu a Praga, estudia txec. Abans havia viscut a París: "Em vaig voler mudar a París després de llegir Madame Bovary , però en vaig marxar perquè la ciutat em va rebutjar".

Oyeyemi va confessar un secret que em va captivar, una estratègia que té per millorar la manera de comunicar: fer vots de silenci. En fa dos a l'any. S'està setmanes sense parlar, o només parlant l'imprescindible: "El silenci t'obliga a estar amb tu mateix i t'obliga a ser més precís".