BarcelonaDes del 2010, el FLIC, el festival de literatura i arts infantil i juvenil, obre les portes cada any a un refugi ple a vessar de literatura dins del Disseny Hub de Barcelona. L'equip de l'associació Tantàgora, capitanejat per Magalí Homs, se les empesca totes per encomanar l'hàbit lector amb contacontes, ombres xineses, disfresses i espais de descoberta als infants. El FLIC, que té lloc el 22 i el 23 de març (de 10 a 14 h i de 15 a 19 h), busca transmetre la passió per la literatura a nadons, infants i joves, alhora que treballa amb docents i equipaments culturals per fomentar la lectura.

Enguany el FLIC celebra 15 anys. Com ha canviat el festival?

— De la mateixa manera que ha canviat la societat. Des del festival procurem adaptar-nos i entendre els entorns culturals on ens movem, investigar-los i reflexionar-hi. Quan vam començar, pràcticament tot el públic eren famílies amb criatures d’entre 7 i 9 anys. Ara la franja de públic va des de nadons de 5 mesos fins a nois de 14 anys. Hi ha un interès més gran cap al festival i hi hem donat resposta creant tres espais: de 0 a 5 anys, de 6 a 11 anys i de més de 12 anys. 

La literatura entra abans a les cases?

— Les famílies que ara tenen fills i venen al FLIC han consumit molta cultura, estan sensibilitzades. D’altra banda, hi ha una pressió molt bèstia en relació amb la situació de la lectura en el nostre país. Les famílies creuen que com més aviat es comenci a llegir, millor. 

És una creença o una certesa?

— La certesa és que, si des de sempre a casa convivim amb la literatura, ja sigui oral o escrita, tenim més números que als nostres fills els agradi llegir, perquè el plaer lector s’activa passant-ho bé amb els llibres. El que no és una certesa és que, com més aviat es posin a llegir, més bons lectors seran. La descodificació del codi té els seus temps, i si els accelerem, les criatures poden acabar odiant llegir. 

Quin és el canvi més gran que heu vist en les famílies en aquests 15 anys?

— Hi ha un canvi de paradigma important a partir dels set o vuit anys. És un moment en què les famílies van més a remolc de l’agenda esportiva dels fills i això es nota moltíssim. Abans, el punt d’inflexió en el consum de cultura dels infants era als 12 anys. Ara comença a arribar als 8 anys, perquè si juguen a un esport, els caps de setmana és molt més complicat consumir cultura fora de casa. 

Quin impacte tenen els nous models de criança en el foment de l’hàbit lector?

— Tots estem més polaritzats. O ets més seguidor d’un mètode, o ets més seguidor d'un altre. Hi ha tres grans grups: els de la vella escola, els que es troben a l’extrem en què la criatura ho escull tot i el gran gruix del mig, que fa el que pot. A les escoles, des que el FLIC existeix hem passat del mètode de tota la vida al de projectes. Ara s’està tornant a endreçar tot, és necessari. En la lectura hi ha passos que cal seguir. Cal que a l’escola hi hagi una pràctica lectora de descodificació del codi d’uns minuts cada dia i també estratègies de foment lector, cal buscar l'equilibri entre ambdues. Això s’havia deixat de fer.

Quines són les claus per fomentar l’hàbit lector?

— Una de les grans claus, tant a casa com a l’escola, és tenir constantment la literatura oral o escrita a sobre la taula però sense obligatorietat. A l’escola hi ha d’haver moments de llegir per llegir. Les criatures han de tenir dret a deixar un llibre a la meitat, a llegir còmic o manga per un tub si els agrada. Això ha de coexistir amb l’aprenentatge, amb saber llegir i entendre el que llegim. 

Què passa amb el manga?

— Hi ha un gran rebuig per part dels pares i per part dels mestres. Si tenen un alumne que llegeix manga com un boig, mai el posaran en valor davant de la classe. Moltes vegades els deixen escollir els llibres, però el manga en queda fora, quan potser a través d’aquest gènere podrien agafar el gust per la lectura. Hi ha pares que es neguen a comprar manga als seus fills quan, com passa amb tots els llibres, n’hi ha de bons, de regulars i de dolents.

Quina estratègia hem de seguir a casa per fomentar la lectura?

— Jo soc molt partidària que es llegeixi sempre per plaer, tot i que a vegades no es pot, perquè el teu fill necessita algú que li faci repàs. Però és important que a casa no hi faltin mai llibres i que no es llegeixi per imposició. Igual que no hi ha l’hora de fer sumes, no hem de marcar que cada diumenge tots agafem un llibre i ens posem a llegir una hora. Això és molt contraproduent.

Fa uns anys es va popularitzar una campanya de la Generalitat que deia: “Si tu llegeixes, ells llegeixen”. Això és així?

— Hi ha pares i mares molt lectors amb grans frustracions perquè els fills no llegeixen mai. Ells pensen: “Què està passant? Jo estic fent el que m’han dit que fes”. Primer de tot els recomano que es relaxin i, sobretot, que en comptes de retreure-ho a les criatures, l’enfocament sigui al revés. Quan l'infant agafa un llibre, preguntem-li de què va, llegim-lo també nosaltres i comentem-lo junts. No es tracta de posar l’accent en el que els fills no fan, sinó en el que estan llegint. També hi ha famílies sense grans lectors d’on surten fills que ho són molt. No hi ha regles exactes.

Hi ha dues tempestes que planen sobre les escoles: la caiguda en l'informe PISA (l'any passat Catalunya va obtenir els pitjors resultats de la història) i el desprestigi de la professió sumat a un sistema tensionat per la realitat social. Què fem amb tot això?

— Comencem a ser més exigents a totes les etapes educatives. Des dels instituts, els joves tenen molt clar que no repetiran, encara que no s’esforcin. Això provoca que baixi el nivell. S’ha d’actuar en massa, i això vol dir fer molts canvis a molts nivells educatius. Cal apujar la nota de tall del grau d’Educació i si al primer trimestre de primer de carrera es fan faltes d’ortografia, fora. Fins fa relativament poc, l’assignatura de literatura era una optativa. Si ets mestre, t’hauries de passar la vida llegint llibres, recomanant-los, explicant contes. Cal millorar els sous dels mestres i les dotacions econòmiques i de personal a les escoles. Cal incrementar les aules d’acollida. 

Com es relacionen els docents amb les biblioteques escolars?

— Al FLIC fem un programa, Escola Literària, que assessora els claustres sobre com canviar la seva pràctica diària en relació amb la mediació literària. Molts mestres no utilitzen la biblioteca escolar perquè se senten superats. No saben els llibres que hi ha, ells no són lectors, no entenen el sistema que ordena la biblioteca. Només hi ha un professor en tota l’escola que ho sap fer. 

Els continguts de la literatura infantil i juvenil també han evolucionat. En quin punt estem?

— A mi em preocupa. En aquests anys hi ha hagut un canvi de paradigma molt bèstia en la societat, en la cultura i en l’educació. El pèndol ha passat d’una banda a l’altra. Veníem d’heretar llibres amb tots els -ismes. Això es va rebutjar i ara s’està produint molt llibre-recepta. 

Què és un llibre-recepta?

— "Al meu fill se li ha mort l’àvia. Tens un llibre per parlar del dol? La meva filla s’ha desenamorat per primer cop. Necessito un llibre que en parli". Són novel·les, àlbums il·lustrats… de tot. Teníem llibres amb molt bona qualitat literària i uns valors que podríem discutir bastant. Per exemple: La caputxeta vermella, Els tres porquets, Les set cabretes i el llop, La rateta que escombrava l’escaleta, amb el final que el gat es menja la rata. Ideals, que no es deixin d’explicar mai. Són contes que venen de la tradició i que avisen la societat del que es trobaran, que et remouen. 

I ara?

— Ara els finals dels contes estan edulcorats i la literatura és alliçonadora, explica com t’has de sentir i com has d’endreçar els teus pensaments. Les dones han passat de ser la Ventafocs a ser una superheroïna que ho fa bé tot. Això genera una pressió bestial sobre les joves. I la qualitat literària ha passat a segon o tercer terme. Segurament, amb aquesta producció literària ens sentim més còmodes pel que fa a valors. Però on és la realitat? Una de les gràcies de llegir és que et contraposa amb el que vius, amb l’entorn. Hauríem de trobar un punt mitjà: llibres amb qualitat literària i valors no edulcorats.