Lluís Llach: "Em toca morir en una època en què valors que jo estimava se'n van a fer punyetes"

BarcelonaLluís Llach (Girona, 1948) fa dècades que posa en pràctica "l'ofici de portar la contrària". Ho ha fet a través de cançons com L'estaca i de diversos desafiaments al règim franquista. Des que va deixar la música, Llach ha desplaçat la seva iconoclàstia cap a la literatura, amb novel·les com Les dones de la Principal (Empúries, 2014) i El noi del Maravillas (Empúries, 2017), al mateix temps que s'ha implicat a fons en la lluita cívica i política per la independència de Catalunya. Ha trobat un forat en l'atapeïda agenda com a president de l'Assemblea Nacional Catalana, que lidera des del juny passat, per parlar d'El llibre daurat (Univers, 2025).

Aquesta novel·la, la cinquena que publica des que va debutar amb Memòria d'uns ulls pintats (Empúries, 2012), s'emporta els lectors fins al segle XIII, i està connectada amb l'anterior, Escac al destí (Univers, 2020).

— La meva vida amb les editorials és una mena de gimcana terrorífica. Escac al destí va sortir amb un any de retard, i entre el moment d'acabar-la i la seva publicació vaig anar preguntant-me per on volia continuar. Durant el procés d'investigació per aquella novel·la havia trobat un document que em va trastocar, on es deia que la Inquisició no matava les bruixes. Fins llavors havia pensat que sí, com tanta altra gent. Com és que una mentida així es pot haver imposat?, em vaig demanar.

D'aquí va anar estirant el fil fins a arribar a la història d'El llibre daurat?

— Sí. La Inquisició espanyola va actuar des de finals del segle XV. Molt abans de ser anomenades bruixes, les remeieres o fetilleres ja van començar a ser perseguides. Va ser a mitjans del segle XIII que es van impulsar les primeres universitats. En aquest moment, quan es va oficialitzar l'ensenyança a través de les arts, les dones van desaparèixer del mapa. Hi ha un exemple meravellós que ho il·lustra. A Salern hi va viure al segle XI una dona, Trotula de Ruggiero, filla de la família més rica de la ciutat, que va fer el primer tractat d'obstetrícia que es coneix al continent europeu. Aquest tractat es va anar propagant arreu... Fins que al segle XIII a Trotula se la va deixar de conèixer pel seu nom, que va ser substituït pel de Trotos o Platerio.

Trotula s'havia convertit misteriosament en un home.

— Hi ha hagut un racisme constant envers la dona des d'Adam i Eva. Segons la Bíblia, Eva és culpable que els homes hàgim de treballar i suar perquè pugui ser mare... El masclisme ha estat i és el primer racisme que hi ha al món, i no és un problema de pell, sinó de sexe.

A El llibre daurat hi abunda la presència de remeieres i fetilleres: primer són ben considerades, però a mesura que avança la novel·la se les qüestiona.

— La meva hipòtesi és que la xarxa semàntica que va justificar el racisme contra les dones i contra les remeieres va ser la universitat. A les remeieres se les perseguia per ser dones i també per ser lliures.

Personatges com la Sança, la Morgana i la Júlia fan un servei a les persones, les guareixen de les malures amb beuratges, ungüents, essències, olis i cataplasmes... i es transmeten el coneixement de mares a filles.

— Aquest punt és important. En Genís Feiner, un dels personatges principals de la novel·la, aconsegueix que les remeieres li transmetin el seu saber i en paral·lel entra en contacte amb la medicina gràcies a l'Abü, un metge i filòsof de Granada. No s'explica com pot ser que funcionin tan bé les seves propostes... Per això vol que el seu fill, l'Arnau, estudiï medicina i intenti integrar tots dos sabers per curar les persones.

Al segle XIII la medicina estava molt més avançada als països musulmans que als cristians.

— Mentre aquí es feien servir les sangoneres per curar tota mena de malalties, a Granada i al Magrib la medicina havia avançat tant que ja s'operaven de cataractes. Hi ha un moment en què l'Abü diu que els cristians acabarien sent per a Al-Àndalus el que els bàrbars havien estat per a l'Imperi Romà.

Igual que escriptors com Amin Maalouf, li agrada desmuntar les versions oficials de la història.

— M'agrada desemmascarar les manipulacions. Les d'abans i les d'ara.

Des de fa uns anys parlem constantment de notícies falses, però això no ha impedit que partits amb propostes autoritàries hagin guanyat recentment les eleccions.

— Portem dos segles de democràcia, deixant de banda Napoleó i altres bestieses. Fins llavors, les normes de conducta havien estat vehiculades a través de la religió. A poc a poc, les democràcies van anar creant una xarxa de valors ètics: la llibertat, l'equitat, la fraternitat... El reaccionarisme actual, que arrenca amb el neoliberalisme de Margaret Thatcher, es proposa destruir la moral cívica construïda durant els dos segles de democràcia. El capitalisme desbocat necessita trencar amb el control que representen la moral, les normes i l'ètica.

Des de l'inici de la seva trajectòria als anys seixanta no ha deixat d'aixecar la veu contra injustícies polítiques i socials.

— He lluitat tota la vida per construir un món millor, i sense penedir-me'n ni una mica. Ara veig com recula la qualitat convivencial entre els humans. Em toca morir en una època en què els valors que jo estimava se'n van a fer punyetes.

I com a català, se sent especialment frustrat?

— Viure-ho com a català és la pera. Els catalans només serem si volem ser. Fins i tot el dia que tinguem llibertat caldrà continuar la nostra lluita. Tot ho tenim en contra. Durant els últims deu anys es va intentar arribar a la llibertat col·lectiva a través del pacifisme, d'actes democràtics i seguint la Constitució fins al moment de la trencadissa.

Llavors va arribar la repressió.

— Vam topar amb el feixisme.

Com estem, ara?

— És bastant desesperant. Però a mi això no em desespera: ser català és una escola de vida meravellosa. Estic molt agraït de ser homosexual, perquè això em va permetre posar en qüestió tot el que se'm deia que era veritat i mentida. Vaig haver de desenvolupar una consciència política, cultural i social des de molt aviat.

Es va dedicar a la música des de molt jove.

— I no ho volia! El meu ofici ha estat portar la contrària. Però no ho faig des de la protesta, sinó des de la indignació: cada vegada que he aprofundit en un tema m'he adonat que els espais de llibertat de l'ésser humà són petits i manipulables.