BarcelonaEl pare d'Amélie Nothomb va morir el 17 de març del 2020, "el primer dia del confinament pandèmic", recorda l'escriptora. "Jo era a París, i ell a Bèlgica –afegeix–. No vaig poder anar a l'enterrament, i això va fer impossible el dol". El difunt va començar a comunicar-se amb l'escriptora al cap de pocs dies. "Manteníem diàlegs com mai abans, de temes molt diversos. Va durar mig any, fins que em vaig preguntar si tot això passava perquè el pare no havia tingut una vida prou bona. Calia fer-hi alguna cosa. Vaig decidir donar-li la paraula". D'aquest exercici en va sortir Primera sang, que va publicar a França la tardor del 2021 i va acabar guanyant, uns mesos després, el prestigiós premi Renaudot.

Primera sang, traduïda ara per Ferran Ràfols Gesa i publicada per Anagrama, comença quan Patrick Nothomb té 28 anys i està a punt de ser afusellat al Congo. "El 1964, quan ell era cònsol de Bèlgica al Congo, hi va haver una rebel·lió i 2.000 belgues van ser fets presoners –explica–. El pare era l'encarregat de parlar amb els rebels. Cada matí li deien, apuntant-lo amb un kalàixnikov: «Avui us matarem». I ell responia: «D'acord, però primer parlem». Començava a xerrar i els entretenia fins a la nit. L'endemà el tornaven a amenaçar i començava la conversa de nou". Al cap de quatre mesos, quan el malson estava a punt d'acabar, el cap dels rebels va demanar que s'emportessin Patrick Nothomb a l'escamot d'afusellament. És en aquests segons decisius que arrenca el llibre. "El temps s'estira, cada segon dura un segle més que el precedent", escriu Nothomb. "El pare va aconseguir sobreviure –diu l'autora–. El cap dels rebels, Gbenye, va aturar l'escamot dient que era una broma. Llavors va preguntar al pare si tenia fills, i ell va respondre que dos. «En vol tenir un tercer?», li va demanar. I el pare va respondre: «Dependrà de vostè, senyor President»".

Néixer a prop de la mort

Tres anys després arribava al món Fabienne Claire Nothomb. El 1992, la tercera filla de Patrick Nothomb es convertiria en Amélie quan va debutar amb Higiene de l'assassí. "Vaig néixer a prop de la mort, gràcies a l'excés de vitalitat posterior al mal tràngol que va passar el pare –assegura–. El pare havia salvat 2.000 persones gràcies al poder del llenguatge. Era normal que jo acabés convertint-me en escriptora". Primera sang comença i acaba el 1964, però entremig explica "un conte de fades", amb castell inclòs, en què el petit Patrick creix en una família aristocràtica de províncies belga, amb una mare obsessionada pel seu marit mort i un avi, el Pierre, que es creu un gran poeta i que no es preocupa d'alimentar els fills. "Dos d'ells van morir de gana quan eren petits –recorda–. A la família no creien que donar menjar a les criatures fos indispensable. Tota aquesta història té un punt dickensià, ho reconec. Però és verídica", diu.

Nothomb no amaga "l'angúnia" que sent per l'avi Pierre, "un faldiller que després de pecar escrivia llargs poemes catòlics infumables", però com que volia que el llibre fos "lluminós i vitalista" com el seu pare, el dibuix que n'ha fet no és destructiu. "Així i tot, hi ha alguns parents que es van prendre la novel·la molt malament –reconeix–. Soc un gran problema per a la meva família catòlica. No m'he casat ni he tingut fills. Tinc èxit. Soc una dona. Vaig escriure una novel·la sobre Jesús [Set (Anagrama, 2022)]. I ara m'he atrevit a atacar una figura de culte, l'avi Pierre". Nothomb avança que després d'escriure sobre el fill de Déu i sobre el pare –"Després d'escriure el llibre el conec millor que quan era viu", admet– només li queda tancar el triangle dedicant un llibre a l'esperit sant. "Encara haureu d'esperar una mica a llegir-lo, però ja l'estic acabant", promet.