David Lagercrantz: "A Suècia hem tancat els refugiats als guetos i la delinqüència s’ha multiplicat"

BarcelonaSuècia ja no és el país idíl·lic ni perfecte en temes d'igualtat, drets socials o benestar. Almenys per a tots els que viuen en barris com Husby (Estocolm), on el 81% de la població és d'origen immigrant. A l'altre extrem hi ha Östermalm, on viuen les classes més benestants. Els dos personatges creats per David Lagercrantz (Solna, 1962), Micaela Vargas i Hans Rekke, són d'aquests dos barris tan oposats i serveixen a l'autor per explicar les grans diferències d'una Suècia cada vegada més complexa i on l'extrema dreta està creixent. Lagercrantz, que té una llarga carrera com a periodista i va escriure tres llibres de Millennium, després de la mort de Stieg Larsson, ha creat el seu propi univers amb una saga que va començar ambObscuritas (Columna/Destino, 2022) i que continua amb Memòria (Columna/Destino), traduïda al català per Jordi Boixadós Bisbal. N'hi haurà més. En aquesta nova entrega, Vargas i Rekke han de lidiar amb oligarques de l'antic KGB i banquers corruptes.

Després d'escriure tres llibres de Millennium va crear la seva pròpia saga. Aquesta és la segona novel·la amb el professor Hans Rekke i la policia d'origen xilè Micaela Vargas i està escrivint la tercera. Ara pot respirar més tranquil?

— Mai estic tranquil. És part de la meva naturalesa. Soc una mica neuròtic i sempre penso que fracassaré i decebré. Tanmateix, sí que es pot dir que estic una mica més tranquil amb els meus personatges. Els conec millor i són part de la meva família secreta (somriu). Va ser dur escriure Millennium, i després crear el meu propi univers tampoc va ser fàcil. Necessitava un temps. Ara escriure és més divertit.

A la primera novel·la de la saga hi havia moltes similituds entre Rekke i Sherlock Holmes. Els mateixos dots per observar, l’addicció, el talent per la música, però Rekke potser és més vulnerable. En aquesta, però, Rekke ha evolucionat i ja no és tan semblant a Holmes.

— Em vaig inspirar en Sherlock Holmes, però Rekke té la seva pròpia personalitat. Potser més que Sherlock Holmes, el que em va inspirar és el seu univers. Rekke té un germà que s'assembla al germà de Holmes. Adoro Holmes, és brillant. El que no m'agrada tant és la seva arrogància, el fet que estigui tan segur de si mateix i que es cregui un geni. Potser Rekke és un home més modern, en el sentit que té més dubtes. Vaig pensar que era millor crear un personatge menys arrogant, un geni que no és conscient que ho és. Algú més insegur i amb més foscor. Ha anat evolucionant i potser ara és més semblant a mi que no pas a Sherlock Holmes. Òbviament, no soc pas cap geni, però sí que soc neuròtic i batallo amb els meus propis dimonis. 

Quin tipus de dimonis?

— La inseguretat i la depressió. Sempre m'han interessat els personatges complexos i fràgils, potser perquè jo ho soc. Vaig estar feliç també de deixar enrere Millennium perquè Lisbeth Salander era dura com una pedra i jo em sento més còmode amb persones com Rekke, que està ple de contradiccions i és més vulnerable. 

Micaela Vargas, en canvi, és força dura i es posa una mica nerviosa quan Rekke s'enfonsa...

— Sí, la Micaela és molt dura. Es posa nerviosa i s'enfada. Ella l'admira i enveja una mica tot allò que ell té per venir d'una família amb molts diners. S'enfada perquè malgrat tenir-ho tot s'enfonsa i cau en la foscor, i ella pensa que aquest és un luxe que les persones com ella no es poden permetre. Pensa que ell hauria d'espavilar-se i no estar tancat a casa, sense fer res, deprimit i avorrint-se. És part de la dinàmica dels dos personatges.

Una altra diferència amb Holmes, és que Rekke és pare. I en aquest segon llibre parla molt de la seva faceta paternal.

— Jo també soc pare i m'agraden els herois amb fills.

En aquesta segona novel·la parla del crim organitzat i també de la implicació de les entitats financeres. S'ha inspirat en algun fet concret?

— No és cap esdeveniment específic sinó quelcom que passa en general a tot el món. Hi ha molta foscor en el negoci de les finances. M'interessa un país com Rússia que es podria definir com un estat mafiós i la simbiosi entre el Servei Federal de Seguretat rus i el sindicat del crim. Fa anys tenia l'esperança que Rússia es convertiria en un país democràtic, però això no ha passat. Ara mateix és molt complicat escriure llibres on l'acció tingui lloc en el present. No sabem cap on anem, què passarà amb les guerres que hi ha ara mateix. Fa vint anys hi havia més respostes, podies tenir una millor perspectiva. M'agrada escriure novel·les de misteri, però m'interessa que també parlin del moment que vivim, de la política, perquè hi ha moltes coses que van malament. 

Ara tot és més fosc que quan escrivia Millennium?

— Són els moments més foscos de la meva vida. És com si tot es preparés per a una gran tempesta i les coses només empitjoressin. Trump pot tornar a ser president i es pot carregar l'OTAN. Per a països com Suècia o Finlàndia és molt important que es doni suport a Ucraïna. Si els Estats Units no ho fan i abandonen Europa, crec que estarem en perill. Tot plegat em recorda la dècada dels 30 del segle passat. 

Al llibre hi ha una escena força divertida en què fa coincidir Putin amb Tom Hanks. No sé si ha estat gaire fàcil introduir Putin al llibre i fer-lo parlar amb el germà de Rekke.

— No vaig poder resistir la temptació de fer-ho. El Magnus, el germà de Rekke, té poder i li agrada el poder. Coneix a tothom, també a Putin. El llibre passa el 2004, quan es va celebrar el 60è aniversari del Desembarcament de Normandia. I vaig pensar: per què no col·locar Magnus allà? Quan llegia les notícies sobre l'aniversari, vaig veure que Tom Hanks era un dels convidats. Hi ha una fotografia de l'actor amb tots els líders mundials. I vaig pensar: per què no utilitzar-ho?

I va ser fàcil fer parlar Putin? 

— Sí, fa força por, però és el clàssic malvat, i això ho fa més fàcil. Un gàngster, un clixé del típic cap de la màfia. És divertit escriure sobre ell, encara que no ha de ser gens divertit trobar-te'l. 

Un dels temes que surten als dos llibres són les diferències socials. En aquest segon, és molt obvi el menyspreu de les classes altes per aquells que tenen orígens humils. ¿Les diferències són cada vegada més grans a Suècia?

— Sí, definitivament. I cada vegada és pitjor. A Suècia han arribat molts refugiats i no n'hem tingut cura. Els hem tancat als guetos i la delinqüència s'ha multiplicat. Som una societat cada vegada més dividida on hi ha moltes persones que queden fora i per als quals és pràcticament impossible entrar al sistema. La Micaela és una d'aquestes persones, però ella té la sort que el seu pare tenia formació i ella es fa policia. Era interessant fer coincidir dos personatges amb orígens tan diferents i que estableixin una relació. Jo visc al barri on viu el personatge de Rekke i pots veure el que succeeix quan venen persones de fora, com els miren. I les persones com la Micaela normalment venen a netejar o són repartidors. 

¿No són benvingudes, les persones com la Micaela? 

— Esclar, però se'ls miren amb suspicàcia i tot empitjora. L'extrema dreta ha augmentat molt a Suècia. Tenim un partit amb arrels feixistes i partits nazis; per tant, hi ha un ambient força hostil. Hi ha moltes persones que tenen por dels refugiats i utilitzen aquesta por. Aquests grups populistes utilitzen la ràbia contra els immigrants i contra les elits. És una Suècia molt diferent de la que jo vaig créixer.

En aquests temps tan convulsos, enyora el periodisme?

— Torno a fer de periodista! Escric una columna sobre política i temes internacionals cada diumenge i soc feliç de poder-ho fer.