BarcelonaDavid Lagercrantz (Suècia, 1962) s’acomiada de Lisbeth Salander i Mikael Blomkvist abans que la inèrcia i el tedi li facin perdre la passió per aquests personatges. L’escriptor, que aquest dissabte serà a la Setmana del Llibre en Català, va assumir el 2015 el repte de continuar la saga Millennium de Stieg Larsson, un dels fenòmens literaris més descomunals dels últims anys. Amb La noia que va viure dues vegades (Columna / Destino), Lagercrantz culmina l’encàrrec sense perdre un dels grans valors de Stieg Larsson, l’ús de la novel·la negra com a eina de crítica social. En aquesta última història, les fake news, l’auge de l’extrema dreta, el racisme i la violència masclista conflueixen en un thriller que comença amb un captaire i acaba a les altes esferes de la societat.

Com va decidir que aquesta seria l’última novel·la que escriuria de la saga Millennium?

Ho vaig sentir. Millennium havia estat una passió i un repte tan gran que vaig pensar que, si continuava, cauria en la rutina. Hauria estat una vergonya. Necessitava nous reptes, noves històries. M’hauria avorrit.

¿Sabia com seria el final de la saga abans d’escriure’l?

Una mica. Al primer llibre vaig introduir la germana bessona de la Lisbeth Salander i sabia que l’últim llibre havia de ser la gran batalla entre elles dues. No vull avançar el final, però el personatge de la Lisbeth Salander va començar amb foc. Va tirar un còctel Molotov al seu pare. Vaig pensar: he d’acabar la saga amb foc i una mica de gel, perquè una part del llibre passa a l’Everest.

De fet, la relació entre la Lisbeth i la Camilla té un pes important al llarg de tota la història. Què volia transmetre, a través d’elles?

Hi ha algunes ferides del teu passat que són tan profundes que mai es curaran. Cada germana tria un bàndol en la seva infantesa. La Lisbeth escull fer costat a la mare, que va ser víctima de violacions i abusos, mentre que la Camilla tria el pare, amb tota la seva força i violència. Són enemigues mortals des d’aleshores. El món no és prou gran per a elles dues. Però la gran pregunta de la novel·la és: la Lisbeth serà capaç de matar la seva germana?

Una de les incògnites gira al voltant d’un captaire que mor misteriosament. Per què va escollir aquest personatge?

Volia fer una novel·la que travessés tota la societat, des de l’estrat més baix fins al més alt. Suècia els últims anys ha canviat molt. Jo vaig veure el primer captaire quan tenia 12 anys, en un viatge a Nova York. Ara són a tot arreu i això és molt trist. Quan els veig penso que tots tenen històries, i que cal dignificar-los.

A la novel·la també explora l’auge de les fake news i les fàbriques de trols. Com veu la situació actual?

És terriblement preocupant. Hi ha fàbriques organitzades per crear desinformació i fake news per atacar la democràcia. Els polítics utilitzen aquestes mentides sense cap mena de vergonya. Tot això acaba dividint la societat. Sabem que Rússia va actuar en les eleccions nord-americanes, per exemple. Els grans problemes, la violència i la guerra, sempre comencen amb les paraules.

Què pensaria Stieg Larsson davant l’augment de l’extrema dreta?

Ell va ser una mena de profeta, perquè va veure tot el que estava passant. Ara el seu malson s’ha fet realitat. Si veiés l’augment d’aquestes ideologies a Europa es deprimiria. Mai hauríem pensat que els anys 30 podrien tornar, i ara no paren de sorgir similituds. Hi ha tants líders que utilitzen el racisme com a bandera política... L’antisemitisme està tornant, cosa que mai ens hauríem imaginat que podia passar. I gran part d’aquest problema és culpa de la desinformació i d’internet.

Han passat 14 anys des de la publicació del primer llibre de Millennium. Quin creu que ha estat l’impacte de la saga?

Ha estat molt important per al feminisme. La Lisbeth Salander s’ha convertit en una veritable icona feminista i en una heroïna diferent. No necessita cap home que la rescati, és absolutament independent. S’ha convertit en un model per a les noies joves. Millennium també ha aconseguit trencar amb la novel·la negra purament d’entreteniment; ara és una eina per apuntar cap a les problemàtiques socials i per reclamar justícia.

Aquesta serà la seva última novel·la de Millennium. Hi ha algú interessat en agafar-li el relleu?

Estic segur que la Lisbeth Salander reviurà d’alguna manera o altra, ja sigui a través dels llibres o de les pel·lícules. Sé que ja estan lluitant pels drets. Per a mi, la Lisbeth i el Mikael pertanyen a l’eternitat i vull que visquin, però vull que ho facin a través d’algú tan apassionat com jo per aquests personatges.

La fi d’una saga amb un èxit colossal

La saga Millenium de Stieg Larsson va irrompre al mercat editorial suec el 2005 amb un èxit monumental. La resposta del públic va ser tan contundent que les editorials d’arreu del món van bolcar-se a traduir-la. El primer volum, Els homes que no estimaven les dones, va publicar-se en català el 2008 i se’n van fer 14 edicions. Era l’inici d’un fenomen que, 14 anys després, ha venut més de 100 milions de llibres arreu del món i ha aconseguit també les lloances de la crítica. Abans de morir el 2004, Stieg Larsson havia escrit les tres primeres novel·les protagonitzades per Mikael Blomkvist i Lisbeth Salander. Un cop publicades, i davant la multitudinària bona rebuda, David Lagercrantz va acceptar continuar la història. Lagercrantz va fer-se seu l’univers de Larsson i va mantenir els elements essencials de les seves novel·les, entre els quals hi ha l’ús del gènere negre per fer crítica social i plasmar els problemes i les preocupacions de la societat escandinava.