Willa Cather i el pacte amb el diable

BarcelonaNascuda a Winchester, Willa Cather (1893-1947) va passar la infantesa a Nebraska, en els anys de la primera gran colonització d'immigrants txecs i escandinaus. Activa i independent, va estudiar a la Universitat de Nebraska, on es va presentar, vestida d'home, amb el nom de William Cather. Viatgera, periodista i mestra, va dirigir revistes i va viure durant quaranta anys amb la seva parella, Edith Lewis. Quan va haver estalviat, es va dedicar en exclusiva a la literatura. Admiradora de Flaubert, Henry James, Ivan Turguénev, Joseph Conrad i Stephen Crane, El pont d'Alexander, la seva primera nouvelle, es va publicar l'any 1912. Ara, gràcies a l'editorial artesana Cal Carré la podem llegir en català en traducció de Núria Sales.

El pont d'Alexander és la història de Bartley Alexander, un enginyer d'èxit de mitjana edat, guapo i fornit, admirat pels seus ponts però sumit en una crisi existencial. Viu a Boston amb la seva dona geisha, Winifred, i té una vida còmoda i luxosa d’aparent felicitat, però la processó va per dins. El dia de Cap d'Any emprèn un viatge de negocis a Londres, en vaixell, un trajecte significativament alterat per les ventades. Quan arriba a ciutat es retroba amb un antic amor, Hilda Burgoyne, a qui va conèixer quan estudiava a París i amb qui va mantenir una relació apassionada. La trobada entre l’enginyer i l’actriu vivifica l'energia en dues persones més plenes d'èxits professionals que no pas emocionals. Un home i una dona que enyoren aquella passió que els feia de motor quan eren joves.

La fragilitat de les connexions humanes

La narració recrea la sensació de l'amor intens en edats madures, el perill de les dobles vides, les emocions reviscudes i els canvis emocionals que comporta en Bartley Alexander el turment d'estimar dues dones. A la manera dels seus referents, sobretot el Henry James de L’amor d’un home de cinquanta anys i l’Edith Wharton de La casa de l’alegria, Cather fa una anàlisi psicològica dels pensaments i les conductes dels seus protagonistes. L'equilibri és perfecte entre el que es diu i el que es nega. El pont d'Alexander es llegeix com un drama tens sobre la fragilitat de les connexions humanes. Entre l’excitació i la fatalitat, Cather conclou que voler rescatar el teu jo jove, presumptament l'autèntic, només et pot portar al neguit i a la frustració, perquè el temps passa, és bo viure el que comporta cada edat i l’elixir de la jovenesa és una fal·làcia. Malgrat aquesta mena de moralina discutible, l’autora la justifica amb la descripció dels nusos de la consciència: és bo preguntar-se com hauria sigut la nostra vida si haguéssim pres una altra mena de decisions? Se’n torna, de l’infern, després de la caiguda provocada pels cants de sirena? Són bones, les persones pont?

El pont d’Alexander és una petita joia que permet endevinar l’estil literari intimista de Willa Cather, que evoluciona cap a personatges carismàtics. En aquesta primera novel·la ja es detecta la intenció de l’autora de crear figures que apel·len el lector fent aflorar les emocions humanes més fondes, així com els vicis i les virtuts que li fan de mirall.