BarcelonaEn principi, el protagonista de La vida autèntica, la darrera novel·la de la sabadellenca Montse Barderi (1969), és un home i es diu Oliver Bou. Autor de bestsellers policíacs, surt als mitjans i té prestigi. Gras i descuidat, se sent molt sol. “«Escric perquè m’estimin», vaig arribar a pensar, com han dit tantes vegades, i apuntava a part de la veritat”. Tranquil·lament instal·lat en la seva vida tranquil·la, l’encàrrec d’un company d’escola el porta a escriure unes cartes d’amor que signarà aquell, que és el contrari que ell: un triomfador de gimnàs, propietari d’una vida hedonista i de luxoses segones residències. En acceptar l’envit, l’Oliver no sap que l’objecte de desig de l’altre esdevindrà el seu propi objecte de desig.

La destinatària de les missives es diu Roxana i té totes les qualitats d'una bona editora. Era “l’editora més temuda i valorada del territori”, ens diu l’autora. Publica llibres en edicions limitades i els mesura seguint criteris com ara les forces de tensió i l’equilibri entre la inspiració i l’ofici de qui els signa. A primer cop d’ull, no sembla gaire destinada a embolicar-se amb un triomfador de manual, però ho fa perquè per un cop vol experimentar la vida fàcil: bon sexe, que la portin a sopar a llocs cars sense massa gravidesa intel·lectual en la conversa, etc. Una parella sense complicacions, això és el que vol la Roxana.

Jugar a tres bandes

Resulta, però, que la Roxana es diu gens casualment com l’estimada de Cyrano de Bergerac, el drama de Rostand. L'Oliver no té un gran nas però sí molts quilos de més, detall en principi poc atractiu per a la dama; mentre al company d’escola –Pere Romeu– li passa com al Christian, el soldat del qual la Roxana del segle XIX –en realitat Roxane– està encaterinada. El joc de les cartes és exactament el mateix en les dues trames, un joc a tres on el lleig és el que escriu i el guapo el que s’emporta la dama. Hem de dir que Barderi trufa les pàgines de la seva novel·la de cites cultes –de Sèneca a Pere Quart– i de referències igualment cultes no gaire amagades –“un desamor sense casa”–, per la qual cosa no ens estranya aquest homenatge descarat. D’entre les autores de la seva generació i cap avall, és ella la que eleva els seus llibres amb reflexions de caràcter filosòfic que evidencien la seva formació i la distingeixen. A cadascú el que és seu.

“Arriba un moment que tothom decideix ser qui vol ser”, diu la gran Marguerite Yourcenar en una de les cites que encapçalen el text, i la Roxana editora es debat entre el que creu que vol i el que realment vol. No explicaré cap on s’inclina la balança d’aquesta recerca de la vida autèntica, perquè el final no s’ha d’explicar mai en una ressenya.

Barderi va guanyar el premi Prudenci Bertrana 2019 amb la novel·la La memòria de l’aigua, on desplegava les peripècies de tres generacions (àvia, mare i filla), tal com feia Montserrat Roig a Ramona, adéu. Ara se serveix dels capítols breus titulats que va fer servir Marçal a La passió segons Renée Vivien, la seva única novel·la. Aquest són els referents de Barderi, les seves mestres literàries, autores que van donar veu a les dones.

Escriure amb ulls de dona

No és estrany que a mesura que avança la lectura de La vida autèntica el protagonisme d’Oliver Bou vagi fent-se fonedís en benefici de la Roxana, que ens passa a interessar molt més en les seves fortaleses i les seves febleses, a banda d’endinsar-nos en curiositats del món editorial, que són una molt bona aportació a l’argument i, de fet, un plus. Tancat el llibre, tenim la sensació que era sobre ella sobre qui volia l’autora parlar realment.

Admeto que potser vaig errada, tot i que intueixo que ara mateix hi ha un munt d’editors i editores dient a les seves autores que no s’encasellin, que el feminisme passarà de moda. Des d’on s’escriu? No és el mateix escriure amb ulls de dona que des d’uns altres ulls. O sigui que des d’aquí animo les autores a no tenir por a encasellar-se. Ells segueixen amb els seus alter egos i ningú diu res.

____________________

Compra aquest llibre 

Fes clic aquí per comprar La vida autèntica a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.