Llegim Crítica de llibres

La gran novel·la xinesa sobre els virus de la cobdícia i l'autoritarisme

Yan Lianke explica, a 'El somni del poble Ding', com a la Xina rural de principis dels 90 la compra i venda de sang va esdevenir un negoci

Bosses de sang en una imatge d'arxiu
Pere Antoni Pons
11/02/2022
3 min

CampanetEls fets són tant escabrosos com verídics. A la Xina rural, a principis dels 90, la compra i venda de sang va esdevenir un negoci pròsper per a uns pocs i una manera de guanyar dinerets instantanis per a molts. Per cobdícia, negligència i desinformació, la majoria de les extraccions de sang, fomentades per les autoritats, es feien en condicions sanitàries deplorables: sense desinfectar res, usant les agulles més d’un cop, fent servir cotonets bruts per fer netes les ferides de les punxades... Això va fer que el virus de la sida, aleshores poc conegut, s’escampés per molts pobles i hi causés autèntiques mortaldats, tot sota la indiferència amoral dels governants xinesos, que van ocultar el que estava passant.

Aquests són els materials històrics –història recent– que Yan Lianke (Henan, 1958) va utilitzar per escriure El somni del poble Ding, que va publicar a Hong Kong el 2005 i que el govern de la Xina va censurar. Tot i que la novel·la té una dimensió política innegable, la crítica al règim que s’hi fa és més implícita que oberta i frontal. Em sembla que el mateix Lianke ha lamentat no haver estat més contundent, haver donat una visió menys bèstia dels fets de la que podria haver donat, tot per provar d’esquivar la censura.

Aquesta circumstància, aquest xoc entre la creativitat de l’escriptor i la tirania política, no hauria de condicionar la valoració de la novel·la, però potser explica en part algunes tries narratives de l’autor. Per exemple, que posi el focus dramàtic sobre la família del “traficant de sang més important del poble Ding” i sobre com els estralls de la malaltia afecten les relacions entre els seus membres. I també que, com a narrador, Lianke opti per un nen mort de dotze anys –va morir enverinat perquè era fill del traficant de sang i algú li va fer pagar les culpes del pare–, la qual cosa dona al conjunt un aire alhora tètric i innocent, clarivident i ingenu.

Un autor precís i cru

És un dels punts forts de la novel·la la manera com s’expressa la veu narradora, amb una mena de poesia fosca i inconscient pròpia dels infants que han viscut molt més del que per edat haurien hagut de viure. “Dos dels tres vells fusters del poble patien de mal d’esquena, d’haver de fer caixes de morts cada dia”, deixa anar, i és una frase sinistra i entranyable. També repeteix sovint la següent combinació de comparacions, “les persones morien com les fulles que cauen dels arbres, es consumien com un llum quan s’apaga”, que fan pensar en versos clàssics apresos dels llibres escolars. En relació amb això, destaquen la potència sensorial de la prosa i les comparacions recurrents amb el món natural. Hi ha passatges que m’han fet pensar en una versió truculenta i agònica de la novel·la Rebrot, de Jean Giono. En els millors moments, que no són pocs, Lianke sembla un Giono filtrat per l’aridesa existencial i la fatalitat esquerpa d’un Juan Rulfo.

Una altra virtut de Lianke és la capacitat de narrar el drama de la novel·la des de tots els angles: el quotidià, el logístic, l’existencial, l’emotiu, el sociopolític, el familiar... I de fer-ho sempre amb un rerefons simbòlic, mitjançant la construcció d’escenes que et queden gravades, com quan l’escola del poble, que ha estat ocupada pels malalts, acaba saquejada perquè s’han d’usar els pupitres, les pissarres, les cadires i tot el que es pugui aprofitar per construir taüts.

Cal dir que Lianke és precís i cru, en especial quan descriu la deixadesa de la desolació, la manca d’escrúpols dels cobdiciosos, l'omnipotència intocable del poder polític i la normalització cruel de les morts en massa. Però també cal dir que defuig el melodrama carnisser, que no es rebolca mai en la sordidesa i que sap emocionar narrant la tendresa i l’amor d’última hora d’una parella d’adúlters malalts que protegeixen la vida i el plaer fins a l’últim moment.

Els que en saben diuen que El somni del poble Ding és un clàssic de la literatura xinesa moderna. La traducció de Carla Benet, que s’intueix molt notable, fa que puguem gaudir de les seves virtuts.

____________________

Compra aquest llibre 

Fes clic aquí per adquirir El somni del poble Ding a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.

stats