El vaixell carregat de plata que perseguia una gran pionera del feminisme

Wollstonecraft. El principi és sempre avui, de Ricard Ruiz Garzón (Barcelona, 1973), és la novel·la d’aventures, la biografia novel·lada, d’una dona excepcional del seu temps i la recreació de llegendes escandinaves de caràcter fantàstic. En plena Revolució Francesa, concretament l’any 1795, l’escriptora, filòsofa i pionera del feminisme Mary Wollstonecraft (1759-1797) va viatjar a terres escandinaves per trobar un vaixell de contraban carregat de plata propietat del pare de la seva filla, el comerciant i diplomàtic Gilbert Imlay.

Aquest periple real dos anys abans de morir (la pobra dona mor deu dies després de parir la seva filla) serveix a Ricard Ruiz Garzón per enfilar una història, d’una banda, fidel al mapa i al calendari i, de l’altra, un relat amb penjolls maleïts i monstres demoníacs. En paral·lel engega un dispositiu místic o sobrenatural basat en l’aparició de personatges cèlebres com Mary W. Shelley (autora de Frankenstein o el jove Prometeu i filla de la protagonista), l’abat Faria d’El comte de Montecristo, el pintor Henry Fuseli (amant de Mary W.) i, sobretot, un ésser de la mitologia escandinava que sembla ser l’origen de tots els malsons: Mare (en anglès, malson és nightmare, night-mare, perquè és Mare la mestressa de la nit).

Wollstonecraft, figura incòmoda

Cal subratllar la tasca ingent d’investigació que Ricard Ruiz demostra a Wollstonecraft, una novel·la molt ben documentada sobre el personatge, l’època i els escenaris que tracta, amb cartes reals escrites per la protagonista de la història. Mary Wollstonecraft és autora de l’assaig Vindicació dels drets de la dona (1792), una obra que defensa els ideals de la Il·lustració en contra del conservadorisme que promou la desigualtat entre gèneres. Wollstonecraft apunta que les dones no reben la mateixa educació que els homes i que justament per això no tenen els mateixos drets i semblen inferiors. En resum: una figura “incòmoda” a qui la història ha intentat silenciar, com tantes altres. Ruiz Garzón la treu de l’oblit i la fa protagonista d’una novel·la de sororitat protagonitzada per dues dones valentes i intel·ligents que lluiten plegades. Margueritte Fournée —Margie, la narradora, la protagonista real del bildungsroman— és una noia que es va criar a l’orfenat i que, després de viure unes setmanes amagada en un àtic durant els moments més durs de la Revolució Francesa, es converteix en la mainadera de Fanny, la filla d’un any de Mary Wollstonecraft. Té 17 anys, queda fascinada amb l’escriptora que la portarà a viatjar primer per Anglaterra i després per Suècia, Noruega i Dinamarca. Malgrat la tendresa i la innocència de la narradora-testimoni, hauria estat bé que, en alguns moments, sentíssim la veu de la mateixa Mary Wollstonecraft per tenir un punt de vista més íntim i, en conseqüència, més psicològic.

Barrejant magistralment la realitat i el sobrenatural, Wollstonecraft és una novel·la juvenil en el seu sentit més didàctic. Alguns personatges són estereotipats fins a l’excés (la mateixa mainadera, de tan maldestra que és, frega la caricatura i, en conseqüència, l’inversemblant) i a uns altres els manca connexió amb el lector contemporani. Malgrat aquests detalls, la novel·la és un bon retrat dels dimonis de les protagonistes i del masclisme asfixiant de la societat dels darrers anys del segle XVIII. En paral·lel, la novel·la de Ricard Ruiz Garzón deixa moltes preguntes a l’aire perquè cada lector se les respongui davant el final obert del relat: ¿som davant l’intent d’una dona per perdonar-se? ¿Es tracta d'un manifest feminista? ¿Hi ha la voluntat de reinventar el jo? ¿O potser el que persegueix és la voluntat de ser lliure?