Llegim 23/09/2021

Sally Rooney, entre la sensibilitat i el dramatisme

A 'On ets, món bonic' l'autora irlandesa demostra que pot ser analítica, plàstica, irònica i emotiva

Pere Antoni Pons
3 min
Una imatge de l'adaptació televisiva de 'Gent normal'

CampanetOn ets, món bonic, l’esperadíssima nova novel·la de Sally Rooney, és una història sobre l’amistat entre dues noies, l’Alice, una escriptora d’èxit precoç i descomunal, i l’Eileen, una modesta assistenta editorial d’una revista literària. També és una història sobre dues relacions de parella: la que l’Alice estableix amb en Felix, que sembla condemnada a no funcionar, i la que l’Eileen manté amb en Simon, que fa molts anys que s’hauria d’haver concretat, però no hi ha manera. En un segon terme, On ets, món bonic –tal qual, sense interrogant, com un sospir de perplexitat lànguida– també és una purga dels efectes nocius de la fama. És evident que Rooney usa el personatge de l’Alice, tan farta de la fama que afirma que no escriurà mai més cap novel·la, per passar comptes amb la seva pròpia celebritat, i per mirar de digerir-la.

En tot cas, els lectors que llegiren en massa, i amb un entusiasme prou generalitzat, les dues primeres novel·les de l’autora, Conversaciones entre amigos (a Literatura Random House, no traduïda al català) i Gent normal (en català a Periscopi), trobaran aquí tots els ingredients marca de la casa: un retrat afinat i intel·ligent de la generació mil·lennial, amb les seves tribulacions sexoafectives, les seves pors i les seves expectatives incomplertes; un entramat de relacions marcades per la volubilitat i el dramatisme, però també unides per l’argamassa de la dependència i la lleialtat, que canvien amb els anys i evolucionen sobre el fons turbulent –l’emergència climàtica, les crisis econòmiques, la pandèmia, la fragilitat íntima de cadascú– d’un món percebut com a terminal o en descomposició...

Personatges sense expectatives

Rooney, això també és marca de la casa, no posa mai els personatges en situacions còmodes i romàntiques, però aquí es mostra especialment astuta, perquè problematitza les dues relacions que explica des d’angles oposats. Ja ho he apuntat abans: mentre que l’Alice i en Felix, l’escriptora sofisticada i famosa i el rude mosso de magatzem que s’han conegut via Tinder, fan tot l’efecte que no podran construir cap futur junts, l’Eileen i en Simon, la delicada dona de cultura i el noble idealista amb vocació de servei públic, no són capaços d’encaixar l’un amb l’altre tot i que fa temps que se’n moren de ganes.

Per enriquir amb una dimensió més teòrica aquestes relacions, i la mirada generacional de la qual són alhora representació i símptoma, Rooney fa que l’Alice i l’Eileen no parin d’intercanviar mails en què reflexionen sobre l’amor, el sexe, les pors, els dubtes, les crisis psicològiques i anímiques que sovint les assetgen i, ja més a l’engròs, “l’estat del planeta”. Tot i que són com pegots assagístics inserits al cos narratiu de la novel·la, i que descompensen el conjunt, els mails il·lustren bé la politització desencisada i sense expectatives d’uns personatges que no se senten protagonistes de la història, ni tan sols de les seves pròpies vides.

Més enllà de les distorsions de l’èxit, no hi ha dubte que Rooney és una bona escriptora. Sap ser alhora analítica, plàstica, irònica i emotiva. A més, és lúcida mostrant com la vulnerabilitat es transforma en crueltat i com la por deriva en ganes de fer mal. Això no treu, però, que els seus personatges, alçurats per “sentiments extremament intensos” i “completament trivials”, de vegades no ens semblin histriònics d’una manera gratuïta. Com que no saben insuflar sentit i intenció a les seves vides, necessiten embolicar-se en escenografies dramàtiques i trames estridents, que a ells els generen més insatisfacció, i als lectors, la sensació d’assistir a un espectacle una mica pueril.

____________________

Compra aquest llibre

Fes clic aquí per comprar On ets, món bonic a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.

stats