Història d'una fugida

BarcelonaSeguint l’estela del motiu literari de les dones trencades, que va des de Simone de Beauvoir fins a l’obra de grans narradores com Elena Ferrante, Francesca Reche o Mercè Rodoreda, Roser Cabré-Verdiell (1982) publica Aioua a l’editorial Males Herbes, una road novel en què la Rut, la protagonista, viatja fins a Iowa i s’atura en un poblet anomenat Frankville, on s’instal·la en un motel ple de dones soles, trencades i amb molt per compartir. Aioua és una història de creixement, un territori mental, un procés d’autoconeixement, una història que parla de la relació asfixiant entre una mare i una filla i de les conseqüències d’aquesta tortura en el futur de la petita quan ja s’ha fet gran.

Roser Cabré-Verdiell titula la seva primera novel·la amb una transcripció fonètica de la paraula Iowa i, per dir-ho així, la catalanitza i la fa propera, però per contra estructura el llibre en disset capítols que porten disset títols impossibles de pronunciar, amb significants complexos però significats coneguts, com ara el primer, Stktschagko (una variant antiga de Chicago), o el tercer, Mamungkukumpuragkuntjunya (que és el nom més llarg d’Austràlia), o el setè, Tlacuilotepec (una ciutat de Puebla, a Mèxic). El distanciament fonètic amb el lector català indica una certa visió d’alçada valleinclanesca, una manera d’avisar que som en el terreny de la ficció i, a voltes, dins l’hostilitat d’un territori remot que dansa entre la irrealitat i el pas ferm, entre la inversemblança dels neons, els vidres de mentida que ensenyen cares opaques i la tangibilitat de l’aprenentatge.

El repte d'arriscar-se

Tot i que la història parteix d’un viatge real de l'autora a Iowa, el filtre literari s’aplica, per sort, des de la primera pàgina: "La foto d'Aioua és una foto que vaig fer a Iowa. No hi ha cap muntatge. Un main street realista amb una maduixa gegant, surrealista. Com la història que explico, diria", comenta l’autora. I, sobretot, com anuncia el primer capítol d’Aioua, "El perill, com les consonants, no l’espanten". El risc, diu la veu que narra, és només un sinònim de possibilitat. Exactament com la mateixa novel·la experimental de Cabré-Verdiell, una opera prima que defensa la idea que viatjar és divagar, allunyar-se, desviar-se, enlairar-se.

La barcelonina Rut Garcia Guerra inicia el seu viatge després de separar-se de l’Hac. Té les cordes vocals mudes i va pel món amb un diccionari que li torna les paraules: ara hi busca l’afonia, la incapacitat de parlar, només recuperable llegint vocals. L’objectiu és clar: "He vingut a trobar-hi Aioua, i això vol dir llegir paraules". Abans d’arribar al seu destí final, la Rut s’atura en un motel sòrdid de Frankville: coneix la Gladys, una dona desmanegada que li omple el cap d’històries que no són la seva. Viu aterrida des que la volien matar. També coneix l’Aurora, una dona amb el cos tou i arrugat que passa el dia en un balancí. Un dia troba en Frank, el gelater del poble, de vuitanta-cinc anys, que va arribar a Frankville als anys seixanta del segle passat i s’hi va quedar pel nom. Frank, de franquesa, de veritat, fundador de Franquesa Radical, una secta que considera les mentides actes d’autoesclavatge. En aquest paradís de la veritat, la Rut no s’hi sent identificada: "Penso que no soc gens franca. Que francament, la franquesa ni l’ensumo". En Frank li recomana que es rehabiliti, que la falsedat només és un verí narcòtic. Aioua és la història d’una fugida escrita amb el cap, a l’estil de David Lynch. 

____________________

Compra aquest llibre 

Fes clic aquí per adquirir Aioua a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.