Gràcies a la traducció de Miquel Sorribas, l’editorial Manifest Llibres posa a l’abast del lector català l’assaig El desig postcapitalista, escrit pel crític i teòric de la cultura Mark Fisher (1968-2017), també conegut com a K-punk en el seu vessant bloguer. D’ideologia clarament marxista, el llibre de Fisher porta un subtítol ambigu: Les últimes classes. En primer lloc, són les últimes classes socials, una matèria i un enfocament sobre els quals l’escriptor ja havia reflexionat a les obres No hi ha alternativa? i Realisme capitalista. Segon, són literalment les darreres classes de postgrau que el professor Fisher impartia (i dictava) durant el curs acadèmic 2016-2017 al Goldsmiths College de la Universitat de Londres poc abans del seu inesperat suïcidi. En paral·lel, treballava en el que seria el seu projecte final: Comunisme àcid.

Amb una brillant introducció de Matt Colquhoun, a El desig postcapitalista el lector entén que no només es troba davant el llibre d’un assagista, o d’un bloguer, sinó d’un professor que, al llarg de les seves intervencions acadèmiques, es pregunta constantment si es pot desitjar el feixisme. Repassant autors com Freud, Marcuse, Owen Jones i Lyotard, entre altres, Fisher esbossa una història en què la consciència de classe del proletariat va anar mutant cap a un ressentiment individual, identitari i antisolidari dirigit contra els immigrants, els professionals i els polítics, i no contra els rics. Al llarg del llibre, l’autor combina idees de la teoria crítica amb referències a la cultura pop i a la política per oferir una anàlisi incisiva de com el desig pot ser reimaginat en un context en què es reconsiderin les formes d’organització social i econòmica. En aquest sentit, Fisher advoca per la necessitat de redescobrir aquests desitjos, empoderant-los per tal que formin part d’un moviment cap a un futur més just i sostenible.

D’altra banda, a partir d’influències destacades i declarades com Kafka, Lacan, Deleuze i David Harvey, el pensador Mark Fisher recull al llibre l’evolució de les lluites socials des dels anys 30, passant pel Maig del 68 fins a l’actualitat. També explica com el desig es converteix en una entitat orgànica que es desenvolupa com un embolcall del capitalisme funcionant en harmonia. Fisher es dedica a explorar les complexitats del desig en una era postcapitalista, qüestionant com les estructures socioeconòmiques influeixen en les aspiracions humanes. L’obra, és, en definitiva, una reflexió fonda de lectura gens senzilla, però llenguatge amè, sobre la manera com el capitalisme no només ha condicionat l’economia, sinó també la nostra psicologia i les nostres relacions. En aquesta direcció, Mark Fisher argumenta que el capitalisme ha creat una sensació de desesperança i de manca d’alternativa, fet que limita la capacitat humana per imaginar futurs diferents i qui sap si més idonis.