04/04/2023

En períodes de vertigen, busquem arrels imaginàries en la foscor

2 min
Una de les pintures de la cova d'Altamira

BarcelonaTot el que va significar l'Edat Mitjana per al Romanticisme ho representa la història de l'evolució humana per al nostre temps. ¿Quin és, però, aquest temps nostre? Ni idea. Encara no té un nom definitiu. Tampoc se me n'acut cap. Com a habitant del segle XXI, el meu perfil estratigràfic és aquest: nascut als temps de la industrialització i els fluxos migratoris dels anys 60, infantesa progre en els agosarats anys 70, joventut en la postmodernitat dels 80, maduresa en el nihilisme dels 90, i partícip de la por mundial que va esclatar quan va començar l'any 2000 i que encara continua. En cada període de vertigen la humanitat ha buscat dins la foscor unes arrels imaginàries que l'ajudin a sentir-se més segura. El que una vegada era romànic, avui és Olduvai.

Tot va començar quan, al segle XIX, una barreja d'estudiosos i de gent amb curiositat van trobar les primeres restes dels neandertals i pintures rupestres com les d'Altamira. Aquells científics eren més a prop dels personatges de Jules Verne que dels actuals paleontòlegs (els de ciències) i arqueòlegs (els de lletres). Però, de sobte, amb la troballa de la Lucy, l'any 1974, en un jaciment d'Etiòpia, tot el que era Phileas Fogg es va convertir en psicodèlia. Aquesta australopithecus, una cosina gran de l'espècie humana, rebia el seu nom per una cançó dels Beatles dedicada a l'LSD (Lucy in the Sky with Diamonds). El present estava fart de la seva història i va cercar aixopluc en la prehistòria. Van triomfar pel·lícules com La recerca del foc (1981). Avui les excavacions prehistòriques són també centres d'interès turístic i programen visites culturals, com passa a Atapuerca, o a les reproduccions de les coves d'Altamira o de Chauvet.

Caçadors 'avant la lettre'

Cada vegada se saben més coses dels nostres orígens com a homínids. Resulta un tema apassionant que genera articles a les revistes, titulars als diaris, documentals per a la televisió i una quantitat ingent de llibres. Sovint resulta que aquesta literatura de divulgació científica és molt bona. Ara està sortint als quioscos una col·lecció setmanal de llibres amb el nom genèric d'Evolución humana (Salvat, 2023). Ja han tret una dotzena de títols, cadascun dedicat monogràficament a un tema (els neandertals, el domini del foc, la història del cervell, els australopitecs, Atapuerca, la Lucy...). La dirigeix el reconegut paleontòleg Jordi Agustí, membre de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats. És autor del volum més recent de la col·lecció, El gran éxodo de la humanidad, on ens explica que, encara que ens pensàvem que vam sortir d'Àfrica ja com a caçadors, resulta que uns fòssils que van trobar a les excavacions de Dmanisi (Geòrgia), on treballava Agustí, mostren que tot va tenir lloc molt abans. Que només baixar de l'arbre vam començar a caminar i encara no hem parat.

stats