Llegim Crítiques 21/12/2021

Una novel·la motivada per la pèrdua dels pares

Edicions de 1984 reedita 'Sempre és demà', de Xavier Benguerel

Joaquim Armengol
3 min
Una façana de Poblenou

BarcelonaEl periple vital de Xavier Benguerel (Barcelona, 1905-1990), com el de tants altres catalans, passa per viure la Guerra Civil i fugir a l’exili. Es va estar setze anys a Santiago de Xile, però a ell, a diferència de la majoria, li va anar molt bé, va fer diners creant un laboratori farmacèutic i es va poder dedicar a la literatura. La guerra i l’exili, com és lògic, van tenyir gran part de la seva producció literària. De la mateixa manera que la novel·la Els fugitius (1955) es converteix en Els vençuts (1969), La família Rouquier, escrita el 1944, es converteix en Sempre és demà (1978), com en altres casos el títol definitiu de la novel·la és fruit de reescriptures i revisions. I també, com Els vençuts, Sempre és demà l’ha reeditat Edicions de 1984.

La portada de l’edició és fidel al text i no enganya a ningú, recrea una mica l’estereotip de la novel·la burgesa i de costums que el lector es trobarà, amb els seus clixés de passió i drama, pulsions eròtiques i hedonisme, detalls realistes i observacions psicològiques que ens fan entreveure les febleses i la roïndat dels humans al voltant d’un nucli familiar regit per un patriarca modèlic. A alguns lectors el llibre els pot caure de les mans, però cal contextualitzar la novel·la, situar-la en la seva època i veure’n les aspiracions intel·lectuals de l’autor cristià. Més enllà d’una partitura ben construïda i ben escrita, Sempre és demà pot suscitar un interès particular gràcies a dos aspectes concrets: el rastre autobiogràfic que deixa Benguerel i les seves intencions estètiques i morals.

Deixar-se inspirar per l'enyorança

En un pròleg que va escriure l’autor a l’edició de La família Rouquier per a les seves obres completes hi trobem el ferment de la novel·la. La mare de Benguerel va morir a Barcelona a principis de 1948 i el pare poc temps després d’arribar a Santiago de Xile. La pèrdua dels pares va motivar l’escriptura de La família Rouquier, que és la de Benguerel. Així doncs, l’obra sembla inspirada per l'enyorança, com afirma Guansé, un “enyor absolut del que és lluny en el temps i la distància”. Per tant, sembla que la intenció és fixar un món familiar convertint-lo en ficció i alhora mitificar el seu estimat barri, el Poblenou, aleshores gairebé un suburbi.

La nissaga dels Rouquier abraça tres generacions i l’encapçala l’avi Gustau, el patriarca (Abraham) i la seva esposa Magdalena; quatre fills: el Lluís, casat amb l'Elvira; l'Eugènia, casada amb el Martí; la Isabel, casada amb l'Eusebi, i l'Albert, el solter (fill pròdig). L’estirp es tanca amb els nets: Joan, Eulàlia i Anna Maria. I, més enllà de la sang, hi ha l'Úrsula i la Leocàdia, les germanes solteres de Martí, un dels gendres; també hi trobem els treballadors del taller i el senyor Morin, el soci del Gustau, la seva senyora Josefina i el fill d’aquests, en Lluís. Així doncs, la història arrenca amb el retorn de l’Albert tot coincidint amb l’aniversari de l’avi Gustau, que organitza un dinar familiar; a partir d’aquí s'activen els problemes personals i esclaten les confrontacions familiars. Tot plegat amb el rerefons dels conflictes polítics i socials de la Barcelona de principis dels segle XX, mínimament esbossats.

L’eix central de la novel·la és la família i el protagonista de la història l’avi Gustau, el patriarca, que sembla que hagi viscut per mantenir el clan unit. Quan mor, la família es dispersa. Amb la mort del Gustau també desapareix un prototipus humà, perquè el Gustau posa de manifest els valors d’una societat en extinció. L’altre personatge important és el net, en Joan, l’alter ego de l’escriptor, que representa la figura de l’artista embrionari i la seva evolució. Fa pensar una mica en l’Stephan Dedalus del Retrat d’un artista adolescent de James Joyce, que, com ell, evoca una estètica poètica i literària. Tanmateix, és Eusebi, el cràpula i fracassat, el caràcter més autèntic i ben dibuixat.

Sempre és demà és una bona novel·la, de tall clàssic i realista, amb un lirisme una mica afectat, amb trasbals humà i un polsim de comèdia; ben escrita, amb un estil diàfan i un final bell, esplèndid. No en va, Benguerel és un dels escriptors més professionals de la postguerra.

____________________

Compra aquest llibre

Fes clic aquí per adquirir Sempre és demà a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.

stats