A alguns de nosaltres les tradicions jueves ens queden lluny, però cal pensar que la literatura és un viatge. En aquest cas ens porta fins a la Hanukkà (o Festa de les Llums), que a Isaac Bashevis Singer (1904-1991) li serveix d’escenari (hivernal) per explicar les rondalles de La cabra Zlateh i altres contes. Publicades per primera vegada als anys 60, Kalandraka les acaba de recuperar en català i en castellà, amb les il·lustracions originals del cèlebre Maurice Sendak.

Poc conegut a casa nostra, val molt la pena endinsar-se en el món de Bashevis Singer. Fill i net de rabins, la seva família volia que fos un estudiós de la religió, però ell va escollir un altre camí, el de l’escriptura (els seus germans Israel i Esther també s’hi van dedicar). Va néixer a Radzymin, un poblet polonès a prop de Varsòvia, on es va traslladar després. Per fugir del nazisme, va acabar emigrant als Estats Units i s’hi va quedar a viure. Escrivia (narrativa adulta i infantil) en ídix, llengua que no va abandonar mai i que defensava amb convicció; de fet, en el discurs que va fer quan li van atorgar el premi Nobel, el 1978, va explicar que els milions de cadàvers que parlen aquesta llengua s’aixecarien un dia i preguntarien: “Hi ha algun llibre nou en ídix per llegir?” En aquesta voluntat de protegir una tradició que ha estat perseguida, l’autor fa literatura infantil amb el sentiment de recuperar el passat i transformar-lo en un univers imaginari en què conviuen realitat i fantasia. “Als contes, el temps no fuig, ni tampoc les persones i les bèsties”, diu. I alguns d’aquests personatges a qui dona vida tenen com a escenari Chelm, un lloc real de Polònia que ell converteix en un poble de ximples, protagonistes prototípics; com el Negat, que és incapaç de complir les tres coses que la seva dona li encomana: vigilar que el petit no caigui del bressol, evitar que el gall surti de casa i no menjar-se un verí que hi ha al prestatge; o el nuvi tanoca, que perd cadascun dels obsequis que li fa el pare de la noia amb qui s’ha de casar, com a regal de prometatge. (Els patriarques també surten malparats.) Però aquesta colla de beneits no sempre són el focus narratiu: atureu-vos a llegir la rondalla -ens atrevim a dir que animalística- que encapçala el llibre, en què un pellisser, per comprar les espelmes i altres coses per a la Hanukkà, decideix vendre la seva cabra a un carnisser perquè és vella i fa poca llet (Singer adorava els animals i va seguir una dieta vegetariana durant tres dècades).

Una obra de referència

A La cabra Zlateh i altres contes trobareu set històries, algunes de les quals devien passar de generació en generació, amb un toc singerià necessari, mentre que d’altres són completament producte de la seva imaginació. Sigui com sigui, ens permeten entrar en l’imaginari jueu i, alhora, reconèixer-hi aquells elements característics de la rondallística universal, com la moral, l’humor, la cruesa, la superstició, els éssers fantàstics i aquell infant que s’enfronta a les adversitats. Per il·lustrar els textos, Maurice Sendak, fill d’immigrants polonesos d’origen jueu, també va recórrer al bagul dels records; en el seu cas, àlbums familiars amb fotografies d’avantpassats que, molts d’ells morts durant la Segona Guerra Mundial, no havia arribat a conèixer. Com a resultat tenim escenes que, fetes amb tinta i disposades gairebé a la manera de les estampes antigues, capten perfectament l’essència i la sensibilitat de l’escriptor, cosa que fa del conjunt una obra de referència de la literatura per a infants.

No se sap exactament la data de naixement d’Isaac Bashevis Singer, una circumstància que estem segurs que no és aïllada, considerant que molts jueus van perdre el rastre de la història familiar. Potser escrivia per això, per tornar a donar forma a aquest món perdut, o bé, senzillament, com havia dit en alguna ocasió, per evadir-se i oblidar els desastres de la humanitat.