Barcelona"En aquella època, jo havia embogit", admet el narrador i protagonista de l'última i enlluernadora novel·la de Yannick Haenel (Rennes, 1967), Que no te quiten la corona, guanyadora del premi Médicis el 2017. L'autor francès es va donar a conèixer als lectors catalans el 2010 amb Jan Karski (Empúries/El Aleph), reconstrucció de la vida d'un resistent polonès durant la Segona Guerra Mundial, objecte d'una notable polèmica quan va ser acusada de plagi pel cineasta Claude Lanzmann.

El territori que Haenel transita en aquesta ocasió està arrelat en el present –amb un atemptat jihadista al cor de París i la crisi migratòria com a telons de fons–, però el seu personatge, el Jean, es mou hàbilment d'un segle a l'altre, amb mencions als Evangelis, històries mitològiques, pel·lícules, nombroses obres d'art –entre les quals sobresurt el Retaule d'Issenheim, obra de Mathias Grünewald– i també a Herman Melville, motor inicial d'una epopeia íntima que arrenca a l'habitació on un home que voreja la cinquantena, alcohòlic i misantrop, ha acabat un guió monumental sobre la vida de l'autor de Moby Dick. L'escriptor combina la comicitat i sordidesa del dia a dia del protagonista, que viu amb el gos del veí, carregat de deutes i a punt de ser desnonat, amb un segon pla més elevat, que qualifica de "místic" i "meditatiu": gràcies a la seva exquisida formació humanística, el Jean és capaç d'analitzar la seva vida a través del simbolisme ocult en les accions més banals.

Flirtejar amb els límits

Que no te quiten la corona pot semblar, a primer cop d'ull, la crònica d'una caiguda lliure en l'abisme, però igual que passa en algunes novel·les d'Enrique Vila-Matas, el flirteig amb els límits i algun cop de sort quasi inversemblant permeten que l'antiheroi protagonista vagi esquivant els obstacles. Així, aquell guió desmesurat que ha escrit interessa un crepuscular Michael Cimino, a qui el Jean va a veure a Nova York, i tot i no tenir ni un duro, gràcies al seu mànager, l'enigmàtic Pointel, soparà una nit en un restaurant de luxe acompanyat d'Isabelle Huppert, i serà gràcies a ella que coneixerà una amiga seva, Léna Schneider, que li canviarà la vida.

Com més avall sembla que es precipiti el Jean, més amunt l'enlaira Yannick Haenel. La cultura i l'amor salven el personatge. Diana, deessa dels boscos i la caça, té una rellevància més gran en la història que la violència que fa tremolar els carrers de la capital francesa. A estones sembla que l'escriptor vulgui submergir el seu protagonista en un món sense esperança –com faria, inevitablement, Michel Houellebecq–, però el poder redemptor de la literatura guanya la batalla i aconsegueix treure el Jean del pou. Els llibres, el cinema i l'art han aconseguit fer parar boig el narrador, però alhora són la recepta per redimir-lo.

El mètode extrem que l'escriptor proposa per posar ordre a l'esperit és encarar-se amb les obsessions personals i rebuscar en els plecs del dolor més íntim: només així, si es té sort, s'acabarà trobant aquella "branca daurada" –referència al llibre de James Frazer i, alhora, al quadre de Turner– i es podrà recuperar el control d'un mateix, deixant enrere la condició de víctima i ostentant el poder d'un rei.

____________________

Compra aquest llibre 

Fes clic aquí per adquirir Que no te quiten la corona a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.