Sobre la llibertat, de Maggie Nelson (San Francisco, 1973), explora la retòrica de la llibertat, una paraula que, de tant emprar-la, ha perdut bona part del seu sentit, a causa dels presumptes somnis de llibertat entesos com una mena de dia del judici final. A partir de material molt divers, Nelson analitza el concepte des de quatre estrats diferents: l’art, el sexe, les drogues i el canvi climàtic. Sobre la llibertat és un llibre inclassificable i necessari que combina experiència pròpia i una sòlida base intel·lectual. L’autora proposa un replantejament de la llibertat més basat en el respecte cap als altres que en una idea abstracta que no desafia certeses. Per això, el seu llibre és analític: centrat en la dialèctica entre llibertat i restricció, a Sobre la llibertat –traduït al català per Maria-Arboç Terrades i Ricard Vela– s’hi troben la sociologia, la filosofia, la crítica d’art i la reivindicació d’una llibertat sexual no agressiva i mancada de gènere: "La interpretació no és mai una activitat estàtica", escriu Nelson.

Els desitjos humans són sospitosos

Què significa ser lliure? La teva llibertat t’està matant. Nelson proposa que fins i tot si definim la llibertat com la capacitat de fer el que vulguem, els desitjos humans són sospitosos. Seguir cadascun dels nostres impulsos pot ser, també, una presó, sobretot en el cas de les drogues. Sota la lent dels quatre àmbits escollits, Nelson aporta idees interessants i complexes –amb un llenguatge potser massa acadèmic per a un lector no format– sobre la manera com equilibrem les necessitats i les obligacions, com ens involucrem i com afectem els altres, i com els béns individuals i els col·lectius es complementen i alhora es confronten. En comparació amb la seva obra memorable titulada Els argonautes, en aquest Sobre la llibertat hi ha més nitidesa, més lucidesa i més agosarament a l’hora de defensar certs territoris impopulars: desconstrueix els debats del món de l’art, el llegat de l’alliberament sexual, l’empresonament i la desestabilització de les addiccions i la desesperació davant del canvi climàtic. L’estil de Nelson es basa en la suma, el treball d’altres escriptors, acadèmics, activistes, etc., per esquarterar cada tema sobre el qual escriu i fer-ho des d’una mirada polièdrica: "Les històries que hem estat explicant ja no funcionen. [...] les històries reals no existeixen". L’objectiu: demostrar com aquests múltiples angles entren en conflicte i com resulta de necessari viure dins aquest mateix conflicte. Dins d’un món polaritzat i reaccionari, els matisos ajuden a entendre’ns els uns amb els altres. Al final del llibre, l’autora hi llista totes les referències que apareixen al llibre. Hi ha qui diu que Sobre la llibertat podia haver consistit només en aquesta bibliografia. Deuen ser la mateixa gent que gaudia amb Cinquanta ombres d’en Grey.

Sobre la llibertat és un llibre que apareix entre les esquerdes del llibre que Maggie Nelson va escriure sobre l’art i la crueltat: "Quan no vaig poder més de la crueltat vaig tirar immediatament cap a la llibertat. Vaig arrencar amb What is freedom?, de Hannah Arendt, i vaig començar a acumular piles". Nelson ens indueix a pensar en la llibertat com una fita del futur més que no com una pràctica present inacabable. I, sobretot, ens repta a desenganxar-nos dels mites i els eslògans de la llibertat, "menys atordits i desanimats amb les seves paradoxes i més sensibles a les dificultats que ens posa". Sobre la llibertat no és un llibre apte per llegir al metro.