BarcelonaConeguda pel seu vincle amb Friedrich Nietzsche, per la seva aventura amb Rainer Maria Rilke i per ser deixebla de Sigmund Freud, Lou Andreas-Salomé (Sant Petesburg, 1861 - Göttingen, 1937) hauria de significar molt més que aquests detalls biogràfics amb què se li ha construït un mite al voltant, perquè realment simbolitza el combat de les dones de tots els temps, i això no es pot dir de qualsevol. Escriptora, filòsofa i psicoanalista russa amb inclinacions liberals, va destacar com a figura central de la cultura de l’Europa de finals del segle XIX i començaments del XX. Va formar part del grup de Georg Simmel, el més exclusiu de Berlín, freqüentat pel poeta Stefan George, el dramaturg Paul Ernst, el teòric social i erudit Max Weber i Georg Lukács, entre d’altres. Dona independent i inconformista, va ser una pionera de la seva època: la defensa de la llibertat la va portar a fer miques el paper que la societat assignava a la dona, i no va parar de batallar contra la societat masclista del seu temps i, per extensió, del nostre. Per a ella, vida i obra sempre van ser dos termes sinònims.

En llibres com El narcicisme com a doble direcció (1921) ja va intentar avançar sobre aquests temes i va deixar clara la idea sobre què implicava ser dona en un món d’homes. A L’erotisme, publicat per primera vegada en català gràcies a la iniciativa de l’editorial Ela Geminada i a la magnífica traducció d’Anna Punsoda, que també n’ha escrit el pròleg, Salomé funciona com a autora contemporània a través d’un assaig on reflexiona sobre el significat i el propòsit del component eròtic en les nostres vides. L’autora també planteja com aquesta força primigènia que és el desig eròtic serveix per a connectar-nos amb els aspectes més bàsics i alhora més transcendents de la nostra existència. L’autora captura l’essència de l’erotisme com una força unificadora que fonamenta la humanitat i que, en paral·lel, és un vehicle per a l’alliberament.

La plena vigència d'aquest llibre

No som davant d’un mer text psicoanalític del segle XIX. El llibre funciona com un relat programàtic i feminista que al segle XXI segueix en plena vigència sense cap esquerda. Com remarca Punsoda al pròleg, "Lou von Salomé s’atansa a l’erotisme des de la fisiologia, convençuda que només considerant la sexualitat com una forma de necessitat equiparable a la gana, la set o qualsevol altra manifestació de la nostra vida corporal la podrem comprendre en tota la seva essència i activitat". La gràcia de l’autora és, un cop més en paraules de Punsoda, "la capacitat per vincular els aspectes biològics i culturals de la sexualitat". Perquè a L’erotisme, Salomé busca la mirada objectiva i allunyada de nosaltres mateixos a l’hora de tractar el que ella anomena "el problema de l’erotisme". I per això aplica un mètode d’anàlisi que buida del contingut i d’ànima tot el que estudia, també el que només coneixem de manera subjectiva i només podem experimentar de manera individual. Dit en altres mots, com que l’erotisme té una naturalesa corporal i alhora espiritual defuig qualsevol definició unívoca.

Segons Salomé el tema de la bogeria amorosa s’ha tractat injustament al llarg dels segles. La xerrameca dels amants, diu ella, conté el llenguatge intel·lectual amb què el sexe, des dels orígens dels temps, ha intentat expressar amb la claredat que li ofereixen els cossos el seu únic sentit: que tot ho pren i tot ho dona. L’erotisme de Lou Andreas-Salomé és un gran llibre per entendre que l’amor, el desig, l’erotisme i totes les branques del viure són, en definitiva, un acte de creació. 

____________________

Compra aquest llibre 

Fes clic aquí per adquirir L'erotisme a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.