L'eclosió del nou Javier Cercas

BarcelonaNomés cal llegir el primer capítol d'Independencia per percebre que Javier Cercas ja es troba còmode amb el nou camí que va encetar quan va guanyar el Premi Planeta 2019. La novel·la que va merèixer aquell reconeixement, Terra Alta, no tenia res a veure amb la seva obra anterior –caracteritzada per l’autoficció, la recerca històrica i la no ficció– i donava inici a una nova línia de treball dominada per la ficció i, més concretament, pel gènere policíac. El resultat va ser una bona novel·la, però no gaire diferent d'altres bones novel·les d'aquella mena. Per dir-ho d'una manera clara: en l’etapa anterior, Cercas era, si no el millor, un dels millors; en la nova, era un més. Però això canvia d'una forma radical amb la publicació d'aquesta novel·la, Independencia, segona part de la sèrie protagonitzada pel mosso d’esquadra Melchor Marín. I és que aquesta novel·la no és bona, sinó rebona. De fet, és tan bona que no sorprèn gens que surti publicada a Tusquets, i no a Planeta. Ja m’entenen.

Ens trobem davant d’allò que s’anomena bestseller de qualitat. El destinatari final de la novel·la ja no és el lector intel·lectual d’abans, sinó qualsevol lector. Les aventures de Melchor Marín són ara pur entreteniment i captivaran tant els amants de la novel·la negra com els de la literatura en general. Ara bé, per comprendre tot el que passa a dins del llibre, primer cal una advertència: tota la sèrie està ambientada en un futur immediat. Terra Alta es va publicar el 2019, però l’argument transcorria el 2021, i Independencia surt ara, però passa el 2025. Cercas va haver d'avançar una mica en el temps per motius tècnics –concretament, per lligar alguns fets reals amb el seu argument– i convé que el lector tingui això molt clar per evitar confondre alguns personatges amb certes personalitats de la nostra realitat immediata.

Les clavegueres de l'Ajuntament

Independencia té com a eix argumental una sextorsió –extorsió amb imatges de caire sexual– a l’alcaldessa de Barcelona el 2025, que ja no és Ada Colau, sinó una política que arriba al poder amb promeses socials i que, un cop a la plaça Sant Jaume, es converteix en una neoliberal sense escrúpols. Melchor Marín és requerit per viatjar a Barcelona i participar en la investigació, de manera que es veu obligat a abandonar aquella Terra Alta on va ser destinat després de la seva heroica participació als atemptats jihadistes del 17 d’agost del 2017. Aquest argument serveix a Cercas per endinsar-se a les clavegueres de l’Ajuntament i per descriure la forma malaltissa en què les elits econòmiques de la ciutat manipulen, no només al poble, sinó també els polítics que són tan rucs com per pensar que tenen el poder.

La novel·la està envoltada d’una boira que recorda El Gattopardo de Lampedusa, sobretot quan mostra la forma en què els poderosos fan creure a la gent del carrer que tot canviarà aviat, per després no permetre que res canviï, en especial la seva pròpia posició a la piràmide social. En aquest sentit, el llibre conté algunes pulles molt directes cap a l'actual classe dirigent catalana i, com no podia ser d’una altra manera, cap als responsables del Procés.

Aquesta proximitat amb la realitat política immediata convida a enllaçar la nova etapa de Cercas amb Manuel Vázquez Montalbán i el seu personatge Pepe Carvalho, tot i que l’estil –i potser la intencionalitat– dels dos autors sigui totalment diferent. Per finalitzar, un aclariment: el títol de la novel·la és pràcticament una provocació, ja que l'argument no té gaire relació amb el procés sobiranista català. És, en tot cas, un intent de l'autor de recuperar una paraula, independència, que ell creu que ha estat segrestada per un determinat sector de la població, de la mateixa manera que Fernando Aramburu va voler rescatar la paraula pàtria a la seva novel·la més coneguda.