Ficció
Llegim  /  Crítiques 28/04/2022

Desig i bellesa en una seductora novel·la generacional de Johanna Hedman

'Trio', de l'escriptora sueca, ha captivat milers de lectors a tot el món

Anna Carreras Aubets
3 min
Tres joves contemplant una posta de sol

'Trio'

Johanna Hedman. Amsterdam, 2022. Traducció d'Ivette Miravitllas. 378 pàgines. 20,90 euros.

Amb traducció d’Ivette Miravitllas, l’editorial Amsterdam publica Trio, l’enlluernador debut literari de Johanna Hedman (Estocolm, 1993), traduïda ja a més de dotze idiomes. Una novel·la que està captivant milers de lectors de tot el món; una història contemporània i atemporal alhora sobre la complexitat de la condició humana i de les relacions personals, i un homenatge a la imprescindible construcció de la identitat. Trio narra la relació de tres amics, la Thora, l'Hugo i l'August, que s’endinsen en el món adult amb una amistat aparentment sòlida, de xauxa permanent, sortides nocturnes en bicicleta i viatges per Europa. Els tres amics es troben a Estocolm quan tenen vint anys. La Thora i l'August són amants intermitents i amics des de la infantesa. L'Hugo s’infiltra en el seu món. La novel·la de Johanna Hedman comença anys més tard, quan l'Hugo, distanciat de la Thora i l'August des de fa molt temps, rep la visita de la filla de la parella, la qual té moltes preguntes i poques respostes i confia en la sinceritat de l’Hugo. Acte seguit, el lector retrocedeix diverses dècades per desxifrar la història del que li va passar a aquest trio quan eren joves. 

D’Estocolm a París, de Berlín a Nova York, Johanna Hedman captura un estat d’anhel i nostàlgia irresistibles, una sensació gairebé dolorosa de la bellesa fugaç i sorprenent del fet d’estar viu que sedueix a cada pàgina. La seva escriptura recorda Sally Rooney, amb uns personatges orbitant-se mútuament en una dansa de vacil·lació i desig, lluitant amb els eterns riscos de la intimitat. De la mateixa manera, Trio també recorda F. Scott Fitzgerald i el cinema de la Nouvelle Vague, amb les seves nits blaves i febrils i les albades de joves pàl·lids com la cera quan la ciutat verge se’ls obre al davant. El conflicte arriba quan es fan evidents les diferències de classe, la base cultural o les visions contraposades respecte a l’amor. La Thora pertany a la vella elit social d'Estocolm, l'August estudia publicitat malgrat les seves inquietuds artístiques i l'Hugo és un jove d'origen humil que s'acaba de traslladar a la capital, mira el món des d’una mena de filtre d’exclusió i al·lucina amb els privilegis i els luxes de la parella. L’apropament i la vulnerabilitat són dos temes més d’aquest edifici emocional que és Trio

Joves atrapats en el capitalisme

Al llibre Eros dulce y amargo, Anne Carson escriu sobre la triangulació del desig pertorbat tant en Catul com en Sòfocles. Es tracta d’un desig que està en moviment, però la conclusió bàsica és que el triangle sempre té una base dramàtica i sol acabar en tragèdia. Johanna Hedman construeix a Trio una novel·la conversacional sobre la dificultat i el risc de les relacions humanes quan encara no s’està prou format, en aquell trànsit entre la infantesa i l’edat adulta, quan es descobreix i es construeix la pròpia identitat social, individual i sexual a còpia de set d’afecte. Johanna Hedman dibuixa psicològicament molt bé els arquetipus dels joves d’avui, que viuen en temps de capitalisme i consumisme omnipresents: n’hi ha que miren de combatre-ho, d’altres només criden consignes d’esquerra mentre tenen bones feines i hereten diners dels pares. Trio es perfà com una novel·la generacional arrelada al present, a les nostres pors, dilemes i incertesa sobre què és l’existència. Quan es tenen vint anys no hi ha normes ni fronteres, i l’individualisme és una religió. Les relacions solen ser indefinides perquè es viu la vida al marge dels contextos, i la visió d’un paradís en els rics països escandinaus només és un miratge de la crua realitat. 

stats