Humor i poesia en els contes de William Steig

Acaben de sortir del forn dos àlbums infantils del nord-americà William Steig que són una delícia: Doctor De Soto i Irene la valenta. Del 1982 i el 1986 respectivament, ara els podrem llegir en català i en castellà sota el segell de Blackie Books, que amb aquests títols enceta una col·lecció de llibres per a primers lectors. És possible que a molta gent li soni aquest autor gràcies a la versió -edulcorada, com toca- que Dreamworks va fer del seu Shrek!, protagonitzat per un ogre entranyable que s’enamora d’una princesa.

Però aquest dibuixant nascut a Brooklyn el 1907-va viure noranta-cinc anys- té un llarga i prolífica trajectòria: el 1930 es va estrenar amb una tira còmica per a The New Yorker, on va arribar a publicar més de 1.600 dibuixos i 120 portades. En les seves il·lustracions, no hi falten situacions de la vida representades amb humor i una ironia molt fina. Descobrim l’univers de Steig a través de la mirada dels seus personatges, com aquells infants amb caràcter, els quals de vegades fan o diuen coses irreverents per desafiar els adults -o els lectors-. Però també hi ha vaquers, grangers, pallassos, amants, matrimonis, persones solitàries, artistes, gats, gossos i altres animals. I no oblidem el que ell mateix anomenava “dibuixos simbòlics”, elaborats amb línia, que des de la cruesa exploren l’ànima humana.

Curiosament, aquest humorista gràfic i il·lustrador famós -Maurice Sendak n’era un gran fan- va iniciar la carrera com a autor de llibres per a infants força tard, a l’edat de seixanta-un anys, amb el conte Roland the Minstrel Pig, sobre un porc que toca el llaüt tan bé que els seus amics no es cansen mai d’escoltar-lo.

En el món infantil de Steig, els animals es troben al centre de l’escena i els proveeix de trets propis dels humans -pensem en les faules-, sense abandonar l’essència de cada espècie. Per això, petit com és, el ratolí dentista de Doctor De Soto anuncia al rètol de la seva consulta: “No s’agafaran pacients que siguin gats o altres animals perillosos”. Això no obstant, un dia accepta curar el queixal corcat d’una guineu. Però quan la bèstia grossa està temptada de cruspir-se la petita, l’astúcia ajuda el ratolí a vèncer la guineu, com David contra Goliat. A Irene la valenta, el mal està encarnat per un vent molt fort. Com en les rondalles -recordem la Caputxeta Vermella que s’endinsa al bosc i planta cara al llop-, la nena protagonista s’enfronta a les adversitats, sola, per assolir un objectiu: portar el vestit que ha confeccionat la seva mare, que està malalta, a la duquessa.

Es tracta de dues històries explicades amb un art admirable, aquell toc únic que ens agrada trobar, un llenguatge propi que és visual i verbal al mateix temps. L’acompanya un traç irregular, de línia més aviat gruixuda, i uns colors expressius i lluminosos, que sembla que utilitzi de manera instintiva. Tot i la diversitat d’estils que va experimentar al llarg dels anys, no l’abandonava mai l’espontaneïtat, que veiem en els dos títols. D’altra banda, aquí, com en altres treballs de l’artista, hi trobem l’humor que li coneixem, però també hi ha lloc per a la poesia, i es crea una combinació perfecta.

Els pares de Steig, que eren socialistes, no volien que els fills acabessin sent empresaris, ni tampoc que treballessin com a jornalers, o sigui que els van animar a dedicar-se a l’art. Per fortuna, aquest encoratjament va donar bons fruits, almenys al Bill, que va decidir prendre el camí de la il·lustració. En qualsevol cas, per continuar gaudint dels seus contes, animo l’editorial a fer créixer la col·lecció de William Steig i, per què no, com a suggeriment, el proper podria ser Amos & Boris, una altra joia que completa els més de vint llibres per a infants que va publicar, clàssics imprescindibles de la literatura infantil.