BarcelonaEl que ens fa humans són les paradoxes i l’escriptor és un lladre de detalls brillants, deia Auður Ava Ólafsdóttir (Reykjavik, 1958) en una entrevista de Jordi Nopca en aquest mateix diari el 2014. La veritat sobre la llum és la història d’una família on l’ofici de llevadora es transmet de generació en generació. Un relat situat a Islàndia en èpoques nadalenques (el temps de l’any en què el dia dura sis hores) quan s’acosta l’amenaça d’un huracà terrible. La més gran, la tia-àvia, ja morta, era brodadora, i la més jove, Dýja, la protagonista del llibre, hereta la professió i la idea que la vida animal pot evitar que els humans s’extingeixin. Treballa a l’hospital de Reykjavík i viu al pis que li ha deixat en herència la seva tia-àvia, on troba moltes notes que formen part d’un llibre que la seva tia no va publicar mai. En aquests folis mecanografiats, la Dýja hi troba reflexions sobre l’impuls de la vida i sobre la llum, un dels altres protagonistes d’aquesta antinovel·la, tant pel que significa d’abandonar la foscor uterina com a través del bell fenomen de les aurores boreals. 

Estructurada en dues parts simètriques ("Mare de la llum" i "Zoologia per a principiants"), La veritat sobre la llum és un homenatge a la paraula llevadora, escollida l’any 2003 com el mot més bonic de la llengua islandesa (ljósmóðir, mare de la llum), però també als oficis tradicionals. Amb paraules intenses, històries que s’entrellacen amb elegància i simplicitat, dones protagonistes que són illes i són universos, Ólafsdóttir explora les múltiples definicions de la llum, reflexiona sobre la vida i la mort, les plantes i els animals com a entitats superiors a l’espècie humana i Islàndia en tota la seva potència. La veritat sobre la llum és un llibre delicat de gran bellesa, estructurat linealment com una investigació que es desenvolupa en l’espai i el temps fosc d’un hivern islandès (l’escriptora islandesa diu que una novel·la no és tan caòtica com la vida, però el seu llibre és gratament desorganitzat i barreja trama amb pensaments, aforismes i poesia). Potser el final trontolla una mica però el lector ja fa estona que ha quedat enlluernat per la literatura fascinant i essencial de l’autora. 

Una novel·la fluida i amena

A La veritat sobre la llum, Ólafsdóttir parteix de la paraula llevadora per centrar més el seu llibre en la noció de patrimoni que en la de maternitat. Com passava a La escritora (Alfaguara, 2018), la seva novel·la anterior, la novel·la evoca les històries i les lluites de les dones a Islàndia a través de generacions. Com acostuma a passar amb ella, la lectura és fluida i amena; l’estil, eteri i puntejat amb passatges brillants, la temàtica porta a la reflexió i el sentit de l’humor hi és sempre present. El seu llenguatge és ben diferent del nostre: la construcció gramatical islandesa modela un pensament poètic molt menys racional que el del Vell Continent. 

Traduïda de l’islandès per Macià Riutort i publicada a Club Editor, La veritat sobre la llum és una novel·la intergeneracional i fragmentària. Auður Ava Ólafsdóttir ha publicat set novel·les, algunes obres de teatre, un recull de poemes i la narració SMS Catalunya (2009). Afleggjarinn (2007, en castellà a Alfaguara amb el títol Rosa cándida) va ser el seu primer gran èxit internacional: va guanyar el premi dels llibreters del Quebec, va ser finalista del Fémina Étranger i es va traduir a més de vint idiomes (però al català, com sol passar, no). Llicenciada en història de l’art a la Sorbona i lletrista de la banda de pop i electrònica Milkywhale, Ólafsdóttir és professora d’història de l’art a la Universitat de Reykjavík, especialista en pintura religiosa catòlica i directora del Museu de la Universitat d’Islàndia. La veritat sobre la llum és la primera obra de l’autora que es pot llegir en la nostra llengua.