Un homenatge als ancestres russos

BarcelonaA través de les trenta-tres lletres de l’alfabet rus, la poeta, traductora i crítica literària Xènia Dyakonova fa un exercici de memòria personal i d'homenatge als seus avantpassats. Debutant en el camp de la prosa, l’autora –nascuda a Leningrad, actual Sant Petersburg, el 1985– accedeix al seu alfabet matern, el ciríl·lic, després d’una coincidència tan casual com feliç: just en el moment en què va rebre l’encàrrec de L’Avenç el 2021 —es tractava d’enviar onze textos de caràcter autobiogràfic al llarg d’un any—, estava llegint diversos abecedaris infantils en vers. En conseqüència, en cadascun dels lliuraments a la revista l’escriptora va parlar de tres lletres de l’alfabet titulant els capítols amb la inicial d’alguna paraula representativa de la cultura o la societat russes. L’homenatge als seus avantpassats és l’objectiu fonamental del llibre: Dyakonova, com qualsevol autor jove, no té prou perspectiva per parlar d’ella mateixa en format completament autobiogràfic, i per això decideix fer el salt a la col·lectivitat i a les vivències dels seus ancestres durant tot el segle XX.

Una llengua plena de paraules tabú

A partir d’aquests records, contextualitzats en diversos moments històrics, l’autora explica algun fenomen, personalitat o element de la cultura russa al lector català des de cada lletra del ciríl·lic. En el primer capítol, per exemple, titulat Alfavit —en original i en transcripció—, Dyakonova recorda els seus avis, que accentuaven de manera diferent la mateixa paraula. Enmig de tota una acumulació de tradicions, l'autora fa referència al mat, un substrat de la llengua únic que no existeix en cap altre idioma i que vindria a ser el lèxic oriünd fet a còpia de paraules tabú, un llenguatge realment prohibit en certs ambients oficials. Paraulotes gruixudes, ofensives, pròpies de delinqüents i gent de classe molt baixa, que no estan socialment acceptades. Tothom sap què volen dir, però a Rússia hi ha qui s’ofèn, i molt, en sentir-les en veu alta. L’exemple, curiós i en desús per al lector català, és la paraula grafòman. Un insult per a qualsevol persona que escrigui pel que implica de mediocritat i prepotència.

El conte de l’alfabet de Xènia Dyakonova és un divertiment per al lector, però al mateix temps, com passa amb les millors faules, representa una interessant capbussada en la quotidianitat russa, en tota una tradició que ha nodrit i continua nodrint l’autora. Quant al nivell purament lingüístic, l’alfabet ciríl·lic és completament original i diferent del nostre: té 33 lletres, 10 vocals, 21 consonants i 2 lletres que no tenen so. Poden escriure’s en majúscula, en minúscula i en ciríl·liques cursives. Les vocals tenen cinc sons i s’escriuen amb diferents grafies, segons si van precedides d’una consonant sorda o sonora. Com a idioma principalment fonètic, el rus es pronuncia tal com s’escriu, i és en aquest punt on Dyakonova descorda el seu sentit de l’humor.