BarcelonaSom davant la història de filles que no estimen les seves mares i de mares que no han suportat mai les seves filles però que, malgrat la distància, la incomprensió, la intolerància mútua i la perversitat, tenen uns vincles indelebles. La trama de Sucre cremat, primera novel·la d’Avni Doshi –finalista del premi Booker 2020 i que s’ha traduït a més de vint-i-cinc idiomes– es basa en la confessió en primera persona de l’Antara, una dona que busca venjar-se de la Tara, la seva progenitora, a través del record d’una infantesa completament infeliç, víctima del menyspreu quotidià d’una mare tarada i impulsiva ara amb Alzheimer, totalment fora de la realitat, incapaç de recordar res. La qüestió de la identitat i dels sentiments contradictoris portaran l’Antara a haver de fortificar-se davant una situació que a tots ens resultaria paradoxal. La filla s’emprenya, amb lògica, perquè necessita que la seva mare sigui conscient del dolor que li va generar la seva no-maternitat i es troba amb la impossibilitat de retreure-li res a algú que mentalment ja no hi és.

Avni Doshi ha treballat durant set anys fins a posar el punt final a Sucre cremat, una opera prima que planteja el conflicte intern d’algú que ha de tenir cura d’una persona que no només no la va estimar sinó que la va utilitzar com a punching ball de totes i cadascuna de les seves frustracions i la va relegar als marges. Interessada per les relacions entre dones i amb el referent personal d’una àvia amb Alzheimer, l’autora es va informar sobre la malaltia i va incorporar molta de la informació científica i neuroplàstica a la seva novel·la. La medicina ha relacionat l’Alzheimer amb un nou tipus de diabetis en el qual el cervell mostra una resistència a la insulina i, per això, Avni Doshi planteja el joc amb el sucre cremat en l’activitat cerebral i en els plats de menjar tradicional. Però també fa referència al sucre que la mare de l’Antara consumeix com una addicta i que la filla no l'hi prohibeix, ans al contrari, l’utilitza com una arma de mort lenta per a la dona que odia.

La història d'una mala mare

La Tara va ser mala mare: abandonava l’Antara en un internat catòlic per viure la vida, l’arrossegava a la seva disbauxa permanent, a una vida bohèmia feta d’excessos, i ara ella ha d’allargar-li la vida i estimar-la. Situada a la ciutat de Pune, a l’oest de l’Índia, la novel·la alterna dos temps narratius. D’una banda retrocedim a un passat forjat a còpia d’abandonament i ansietat d’una nena amb una mare absent, i de l’altra llegim el present d’una dona de classe mitjana dedicada a l’art i casada amb el Dilip, un home gris sense caràcter.

Avni Doshi ha creat un món imaginari submergint-se en les seves neurosis, pors, somnis i malsons. Sucre cremat és la narració interior (d’horror psicològic) d’una Sherezade moderna sense filtres que demostra que hi ha mares monstre i que, per tant, la monstruositat s’hereta: no hi ha trauma sense conseqüència. D’aquí que l’estructura de la novel·la sigui circular –com la maternitat, com la Terra, com el cosmos intrauterí–, perquè arriba el moment que la filla es transforma en mare i tem cometre les mateixes errades que la seva progenitora. Quan acabeu la lectura de Sucre cremat us assetjaran preguntes inevitables: ¿és la de l’Antara una versió objectiva? ¿Només es pot saber un dels dos punts de vista de la història? ¿La Tara explicaria les coses de la mateixa manera que la seva filla? La narradora ho té clar, i parla des de la represàlia més visceral i la missió més obsessiva: "No hi ha manera humana de fer-li recordar les coses que ha fet en el passat, no hi ha manera que es rebolqui en la seva culpa. Jo solia recordar-li mostres de la seva crueltat com aquell qui no vol la cosa".