El déu de les falgueres, tríptic de nouvelles de Daniel Galera (São Paulo, 1979), proposa un viatge des del passat recent a un futur postapocalíptic en el qual les expectatives i la pèrdua es barregen en un món de ràpida transformació.

La primera història –que dona títol al llibre– és relatada en tercera persona per un narrador omniscient: la Manuela es posa de part durant la jornada de reflexió de les eleccions brasileres. Tot apunta que l’extrema dreta pujarà al poder i la incertesa pel futur d’en Lucas (un periodista que fa d’escriptor fantasma i practica boxa mentre fuma) i la Manuela (professora de literatura amb TOC i addicta a la lectura de relats extrems plens d’horror corporal) es barreja amb la incertesa i el perill per l'esdevenidor del país a mans de Bolsonaro. A mesura que avancen les contraccions (en Lucas les anota totes a la tauleta en un Excel) i la parella desconnecta internet de casa per apagar una mica el món exterior, "construint un recer contra el setge de la resta d’urgències" i la respiració agitada i les trucades amb l’obstetra, la narració penetra en els pensaments de tots dos i apareixen les pors personals i polítiques per un futur poc formós. Un detall: la Manuela sempre ha regat les falgueres amb sang menstrual dissolta en aigua, però ara fa nou mesos que les plantes n’estan privades i, tot i això, "aguanten fermes".

A la segona, Tòquio, el protagonista d’aquest món postcapitalista acut a un grup de suport per a persones que volen aprendre a conviure amb els seus difunts, ara reconvertits en unitats d’intel·ligència artificial gràcies a les grans corporacions que han creat una tecnologia que permet als humans escanejar la ment i descarregar records en dispositius externs. En paral·lel, Galera ressegueix la complicada relació que el personatge —narrador en primera persona— va tenir amb la seva mare suïcidada als 56 anys, una dona rica de sensibilitat inhumana, a qui ell odiava: "Vaig començar a odiar la meva mare després d’una nit a Tòquio, quan jo tenia divuit anys". Li diu al terapeuta que la seva intenció és matar la còpia que té a les mans. La narració parla d’un món devastat pels desastres climàtics i els problemes d’abastiment a partir de la Granja Urbana Cristal que el protagonista crea en un edifici i fa créixer per "ajudar" els "congèneres a continuar trobant aliment en una terra que ells mateixos havien devastat".

Conviure en simbiosi amb la natura

Finalment, a la nouvelle que tanca el llibre, Bugònia, estructurada en dinou parts, l’autor imagina de manera radical una petita comunitat postapocalíptica —l’Organisme— que ha creat la seva pròpia cultura més enllà de la fi de la civilització, que conviu en simbiosi amb la natura (l’antropocentrisme ja no preval i les persones es veuen obligades a compartir el protagonisme amb altres animals i plantes), fins que tot un seguit d’amenaces externes d’un planeta destrossat posen en perill la supervivència del seu fràgil ecosistema basat en un sistema de ruscs. La "terra antiga" (nosaltres) els queda molt lluny. La Flama, la protagonista, va a la recerca de la calma i de la superació de les pors, és respectuosa amb la feina i la vida de les abelles (que li dormen als cabells) i quan les observa "li sembla detectar patrons en aquella geometria col·lectiva, volves de llenguatge". La Vella ensenya a la resta de l’Organisme que "el passat no ens cal" i topa amb l’Alfredo, que va portar llibres i fa dècades que escriu un relat sobre el que va passar a la Terra.

El déu de les falgueres és un llibre amb ressons clars de les obres narratives de Borges i de Kazuo Ishiguro, aquella mena de relats especulatius i foscos en els quals preval el retrat emocional i humà d’uns personatges multidimensionals i complexos descrits amb una prosa riquíssima farcida de metàfores impossibles de tan admirables. De les distopies que proposa Galera es poden aprendre noves maneres de viure en societat, noves facetes de les interrelacions personals. El simbolisme de les falgueres es pot interpretar com un reflex de la resiliència i la vida que persisteix malgrat les adversitats.