Crítica
Llegim 05/01/2022

Colette: un mirall punyent i alhora benèvol

Comanegra recupera els contes d'un mite del feminisme literari francès de principis del XX

2 min
Colette (1873-1954) fotografiada per Henri Manuel

'La dona amagada'. Colette. Traducció i pròleg de Maria-Mercè Marçal. Epíleg de Joana Masó. Comanegra, 2021.

Un llibre com el present, amb un pròleg a càrrec de la mateixa traductora, Maria-Marcè Marçal, i un epíleg magnífic de Joana Masó, limita força el que en puguem dir sense repetir-nos. Una afirmació primera que podríem fer és que, després de la lectura d'aquest recull de relats, emergeix la figura d'una dona intel·ligentíssima, dotada per a l'observació del seu entorn, del seu moment vital, i preparada extraordinàriament bé per lligar-ho tot plegat amb la seva pròpia personalitat.

Colette (1873-1954) ha passat a la història com una de les escriptores més conegudes de França de la primera meitat del segle passat. Va triomfar malgrat els condicionants de l'època. Encara ho va fer més que la nostra Víctor Català, ja que va ser el propi marit, Henry Gauthier-Villars, qui, al principi, la va fer signar com a Willy. Va haver de desempallegar-se d'aquest marit tan modern, pel que sembla un ferm precursor de les factories literàries, amb un estol de negres treballant per a ell, entre els quals la seva dona. Colette l'hi perdona, en part perquè diu que gràcies a això va descobrir les seves aptituds com a escriptora… i les impostures del mateix món literari.

Colette s'enfronta a la França de principis del segle XX, de la qual aquest recull fa, d'una manera ferma i més o menys desinhibida, una descripció. Hi trobem els principals trets que la van fer famosa, sobretot la subtilesa i l'observació sense complexos, sense prejudicis, unides a una gran imaginació reconduïda per una prosa tan mal·leable com precisa, de vegades gairebé feridorament detallista. En aquest sentit, la traducció de Maria-Mercè Marçal és extraordinària, si més no pel nivell de rigor, que, a falta de poder comparar amb l'original, dona una fesomia molt personal al llibre.

A La dona amagada és admirable la subtilesa dels seus curosos estudis del caràcter humà, de les relacions humanes. Hi projecta una serena acceptació del món, no exempta d'una ironia i un sarcasme sovint tan cruels com divertits, lluny de les expressions literàries de la seva època, sovint lligades al desassossec i l'angoixa vitals. Només cal fer un llistat de la multitud de personatges que passen per La dona amagada per adonar-se'n. Tal com remarca molt bé Joana Masó en l'epíleg, "Colette imagina personatges que situen entre ells i nosaltres la distància dels llocs comuns i dels individus tipus…". O sigui, són tres capes: el personatge, la càrrega que la societat carrega al personatge i el que ens arriba a nosaltres. I, tot plegat, ofert amb intel·ligència, murrieria i gran sentit literari.

____________________

Compra aquest llibre

Fes clic aquí per adquirir La dona amagada de Colette a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.

stats