La cigonya negra

El 2007 l’assagista libanès Nassim Taleb va consagrar l’expressió cigne negre com a metàfora per descriure un fet sorpresiu, de gran impacte i racionalitzat a posteriori. La història de la Hispano-Suiza s’ajusta perfectament a aquesta definició, tot i que en el seu cas l’au identificativa fos una cigonya estilitzada. Entre el 1904 i el 1946, la marca fundada a Barcelona va aconseguir ser referent mundial en dues indústries, naixents i punteres tecnològicament, com els vehicles d’automoció i l’aeronàutica. El doble èxit esdevé excepcional quan es té present que això tenia lloc en una Espanya marginal respecte de la ciència i de la tècnica del moment, sense un context social, econòmic i industrial suficients i amb una total absència de tradició o interès públic.

Al llarg de més de dues dècades, el doctor Nadal ha dedicat la seva recerca a intentar explicar aquest petit miracle que, 75 anys després de la seva desaparició, encara conserva la mística d’un nom mític. El llibre identifica els seus dos fundadors i màxims responsables de l’empresa com l’element decisiu: Damià Mateu Bisa i Marc Charles Birkigt. El primer, com a hereu d’una nissaga -“els Mateu dels Ferros”-, va aportar la solidesa financeroindustrial imprescindible, a més d’una capacitat innata per a allò que ara en diem emprenedoria. El segon era un enginyer suís que va saber combinar la innovació tècnica amb el disseny original, convertint les seves creacions, especialment els motors, en referents mundials.

Després d’uns primers anys dedicats als vehicles esportius i de luxe, les conjuntures històriques van condicionar l’evolució de la marca. D’una banda, l’empresa va obrir una exitosa seu als afores de París per ser més a la vora dels mercats de referència, envoltar-se d’una indústria auxiliar més preparada i escapar de la inestabilitat laboral i política espanyoles. De l’altra, la fascinació inicial d’Alfons XIII va convertir-se en pressions directes per obrir una ruïnosa delegació a Guadalajara.

Entremig, la Primera Guerra Mundial va reorientar la Hispano-Suiza francesa cap als motors d’aviació i les vicissituds politicomilitars a la Península van abocar les factories espanyoles cap als vehicles de càrrega i transport col·lectiu. Aquest delicat equilibri va trencar-se amb la mort de Damià Mateu -substituït pel seu fill Miquel, que no va poder o no va saber fer valer el seu ascendent dins del franquisme-, l’ocupació de França durant la Segona Guerra Mundial, el col·lapse del mercat de luxe i la creixent dependència de l’empresa d’un estat espanyol que es movia entre l’autarquia, l’intervencionisme i la incompetència.

El darrer llegat

Jordi Nadal i Oller (Cassà de la Selva, 1929), deixeble directe de Jaume Vicens Vives, tanca amb aquesta obra -almenys provisionalment- una bibliografia que ha transformat tant la història demogràfica com la industrial hispàniques. Precisament Albert Carreras, un dels seus millors deixebles en el camp de la història econòmica, s’encarrega de contextualitzar en la presentació la rellevància tant de l’autor com de l’obra -en què també col·labora un altre nadalista com Carles Sudrià-. De fet, volgudament o no, l’editorial barcelonina Pasado & Presente ha publicat aquest 2020, de moment, tres novetats signades per autors singulars, referencials i veterans: el ja citat Nadal, el sevillà i historiador del dret Bartolomé Clavero (Madrid, 1947) i el lucense, expert en història i migració gallegues -i el més jove de tots tres- Ramón Villares (Xermade, 1951). Tres peces altament recomanables que enriqueixen el nostre coneixement històric.