¿Podeu pensar per un moment com deu ser el pitjor lloc del món? Ho teniu? D'acord. Doncs aquest indret no és ni remotament pitjor que Tiboonda, un poblet minúscul enmig de l'absolut no res al desert d'Austràlia i on comença Despertar a l'infern, novel·la que acaba de publicar Les Males Herbes en català i reeditar Sajalín en castellà. Si no ho creieu, busqueu a Google Maps qualsevol poble de l'Outback australià, on se suposa que es troba aquest llogaret fictici, i descobrireu per què Barcroft Boake el definia com el punt en el qual descansen els morts.

Àrida, extrema, salvatge i amb les perspectives de futur per als seus escassos habitants menys esperançadores que es puguin imaginar, Tiboonda és la destinació laboral del professor de literatura John Grant, que cada nit resta un dia dels que falten per acabar els dos anys de feina que li queden per obligació contractual en aquest cul del món. És aquesta frustració que fa que siguin tan desitjades les vacances escolars: les espera com l'única via d'escapatòria d'un pobre home que, amargat, fart i resignat, no veu l'hora de marxar d'aquest avern de sorra i sol. De camí a Sydney, la seva destinació final, farà escala a Bundanyabba, un poble miner on no hi ha res a fer més enllà de beure cervesa en quantitats desorbitades i jugar-te els calers en jocs d'atzar locals. A priori cap problema, perquè Grant només s'hi haurà d'estar vint-i-quatre hores. A posteriori serà, però, la seva perdició.

Perdre els papers

L'ànsia de fugir d'una realitat miserable és el punt de partida de Despertar a l'infern, de Kenneth Cook, una de les grans novel·les de desert i un clàssic de la literatura australiana. Concebut com un western modern, va ser l'obra que va donar-li fama al seu autor, que va tenir una prolífica carrera com a periodista i escriptor fins a la seva mort, quan tenia només 57 anys. Una història curta i delirant que va d'algú que perd els papers de manera quasi llegendària, cosa que li farà replantejar-se la seva vida. I fins i tot si val la pena viure-la.

Indiscutible èxit al seu país, i adaptada al cinema sota la direcció de Ted Kotcheff el 1971, la història d'aquest professor també aprofundeix en un tema actualíssim: l'adaptació del nadiu de ciutat a l'entorn rural i la manera de relacionar-se amb la població autòctona. El personatge de Cook no s'adequa a l'ecosistema redneck plantejat a la novel·la: tot i que els locals -sapastres i trastocats, però absurdament acollidors- fan tot el que poden per ajudar-lo, res li sembla bé a aquest mestre de primària. D'aquí que l'únic responsable del deliri de John Grant sigui el mateix John Grant, que s'acaba perdent a causa de les seves pròpies decisions i d'una alarmant inseguretat i falta de personalitat.

Ràpida i trepidant, és una obra amb moments de gran brillantor narrativa, especialment l'escena de la caça de cangurs, durant la qual la misèria moral i la metàfora s'entrelliguen amb una cruesa efectiva i addictiva. L'autor aconsegueix arribar al final de tot del pou de la deriva mental del protagonista en una escena que queda marcada a la retina. Despertar a l'infern et deixa estabornit, i no serà el teu millor consol quan tinguis un mal dia, però és d'una qualitat literària indubtable. Una obra que se t'enganxa al cervell i que fa que, setmanes després d'haver-la llegit, encara et faci por enfrontar-te a la gran pregunta que deixa la novel·la: "Em podria passar a mi?". La total honestedat de la resposta pot arribar a ser terrorífica per a qui la formuli.