BarcelonaLa millor manera de copsar la vitalitat i el talent que bull en el còmic català actual és Vinyetari, l’antologia anual de les millors historietes presentades al Premi ARA de Còmic de no-ficció. El 12 de setembre arriba a les llibreries la nova entrega, Vinyetari 4 (Editorial Finestres), que inclou deu historietes que són testimoni de l’extraordinària riquesa i diversitat d’un sector que en els últims anys viu un boom d’autors, publicacions, segells, revistes i iniciatives editorials diverses.

Susanna Martin, la triomfadora de la 4a edició del Premi ARA, obre Vinyetari 4 amb Cafè americà, la historieta guanyadora, un exercici d’introspecció i honestedat que relata en primera persona el seu viatge cap al no-binarisme i la decisió de sotmetre’s a una mastectomia per masculinitzar el seu tors. A Pals a les rodes, obra finalista de la 4a edició, Maribel Carod reflexiona amb humor i lucidesa sobre la mobilitat en cotxe; i també ho fa a partir de la seva pròpia experiència: de l’entusiasme i l’empoderament juvenil a l’ecoansietat i la presa de consciència de la maduresa. L’humor també és el segell de Sergi Moreso, un nom fix a l’antologia: en la seva quarta historieta seleccionada a Vinyetari aborda en clau meta el gènere de la no-ficció en una historieta original sobre l'impuls creatiu.

L’antologia inclou autors consolidats com Rosa Codina, dibuixant de primera que, a Crohn, exposa amb humor i valentia les seves dificultats quotidianes per conviure amb la malaltia de Crohn. L’autor del Montseny Feliciano García dibuixa l’elegia rural Fer poble en tons verds i carabassa, sobre els oficis, els costums i els avantatges de la vida de poble. I un veterà del còmic en català, Toni Benages, posa en vinyetes la història familiar de Ramon Pereira a l'emocionant El meu besavi sense tomba. La memòria històrica en carn viva travessa també Ulla, en què Anna-Lina Mattar viatja a l’Alemanya del 1945 per deixar testimoni del patiment de la seva àvia, una víctima més d’una guerra sagnant.

Vinyetari 4 també és una eina per descobrir noves veus com la d’Annadiplosis, pseudònim amb què Anna Ferrer firma la juganera És només carn, que utilitza l’imaginari del cinema de terror per construir una indagació enginyosa i subtil sobre identitat i gènere. L’experimentació gràfica és el llenguatge amb què Alba Domingo medita a Instruccions per construir un pou sobre la pagesia i la transmissió d’un llegat que s’està perdent. I la maduresa i expressivitat de les imatges d’Aina Riu ens traslladen, a Japó, les sensacions d’un viatge a un país tan fascinant com desconcertant.