Vinyetari es podrà comprar per 24,90 euros als quioscos amb l’ARA de l’11 al 23 de juny i també a través de la botiga online del diari. Després, a partir del 25 de juny, també es podrà adquirir a les llibreries. El volum, de 272 pàgines, inclou 18 historietes de no-ficció de 24 autors.
La rebel·lió de Bel Olid contra la intransigència binària de Twitter
La historieta 'Què serà?', inclosa a l'antologia de l'ARA 'Vinyetari', reflexiona sobre el rebuig a la decisió de no imposar el gènere a una criatura
Barcelona“Quan neixi la criatura mirarem de no marcar-li el gènere. Volem que creixi amb la llibertat de ser qui sigui. Quines respostes podem donar quan preguntin si és nen o nena?”. El text anterior és un tuit d'una amiga de l'escriptora Bel Olid (Mataró, 1977) que reflectia un posició que té cada vegada més adeptes, el de no imposar un gènere als fills. Però el que inspira la historieta Què serà?, inclosa a l'antologia Vinyetari que es pot comprar amb l'ARA de l'11 al 23 de juny, no va ser el tuit de l'amiga sinó les respostes: “Sobretot va rebre insults i comentaris violents, fins i tot amenaces de treure-li la custòdia de la criatura. El tuit parlava de respecte i llibertat però va generar molt d'odi”.
Olid va llegir el tuit justament quan el seu company, Pol Galofre, estava embarassat. “La nostra idea era educar la criatura igual, sense binarisme, i vaig sentir la necessitat d'explorar el tema”, diu. Va pensar que el llenguatge que millor li esqueia era el còmic i va contactar amb la il·lustradora Glòria Vives Xiol, amb qui ja havia treballat a Follem?, que li va proposar barrejar el seu text amb dibuixos de la intimitat domèstica d'Olid i Galofre. “Al meu text, en realitat hi sortíem poc, però em va semblar una bona idea, perquè el text és molt asèptic, clar i neutre, però les imatges de la Glòria són càlides i pròximes. El contrast és bonic”. Un dels dibuixos originals del còmic, de fet, ha acabat penjat a l'habitació de la criatura.
Què serà? també es pot llegir com una reflexió sobre la toxicitat de les xarxes per abordar certs debats sensibles. La mateixa Olid explica que ha acabat silenciant totes les opcions de Twitter perquè rebia centenars de comentaris insultants cada dia, però que no deixa la xarxa perquè creu que el seu discurs “ha de tenir un lloc al fòrum públic”. “Em nego a censurar-me –diu–, però no em deixa de sorprendre com determinades afirmacions que no obliguen ningú a fer res generen reaccions tan violentes. Segurament és perquè toquen un pilar que s'estructura la nostra societat. I precisament per això, perquè a la gent li toca tant, val la pena donar-hi unes voltes i reflexionar-hi”.
El millor còmic de no-ficció en català
Vinyetari reuneix les millors historietes presentades al Premi ARA de Còmic amb l'objectiu de donar visibilitat a la qualitat i diversitat del còmic de no-ficció en català. La portada és obra del guanyador del concurs, Pep Brocal, que també obrirà el llibre amb Caritat del Río, un perfil biogràfic de la mare de l'assassí de Trotksi, Ramon Mercader, una dona que no va ser només una nota a peu de pàgina de la història del segle XX, sinó una de les seves protagonistes. Un altre dels relats inclosos al llibre és Paral·lel, de Berta Cusó, una immersió en la Barcelona canalla que va ser un oasi de llibertat durant el franquisme, la de les nits llargues de música, alcohol i rialles als cabarets i teatres musicals de la Barcelona dels anys 50 i 60. També hi ha obres de còmic periodístic en la tradició de Joe Sacco com l'Imbabazi de P.J. Armengou i Guillermo Altarriba, la increïble història real de reconciliació entre una víctima del genocidi ruandès i el seu botxí.